La fusió de l’Antàrtida i la pujada del nivell del mar seran més lents del què es pensava

Un nou càlcul elaborat per la NASA rebaixa la contribució del Pol Sud a aquest fenomen, relacionat directament amb l'escalfament global fins a un 29% durant els propers 500 anys

La glacera de Thwaites

La glacera de Thwaites | NASA / OIB / Jeremy Harbeck

La pujada del nivell del mar arreu del món té dues causes principals: d’una banda, l’aigua que s’afegeix al oceans a causa de la fusió dels casquets polars i les glaceres i, de l’altre, l’augment del volum de l’aigua del mar a mesura que s’escalfa. En aquest context, la fusió de les glaceres, com indiquen estudis recents, és responsable d’entre un 25 i un 30% de la pujada dels darrers anys i l’Antàrtida, d’entre un 20% i un 25%. En el futur, però, el paper del continent glaçat en la pujada del nivell del mar no està tan clar. Els científics del Laboratori de Propulsió a Reacció de la NASA a Pasadena, Califòrnia, han descobert una manera de fer més precisos els models predictius d’aquest fenomen i han descobert que, durant els propers 500 anys, la fusió del gel i la seva contribució a la pujada del nivell del mar serà, aproximadament, un 29% més baixa del què s’havia calculat anteriorment.

Segons explica Eric Larour, del JPL de la NASA, a la pàgina web de la mateixa agència espacial nord-americana, “a diferència de la majoria de models actuals, vam incloure processos de la Terra sòlida, com ara el rebot elàstic del llit de roca que hi ha sota el gel i l’impacte dels canvis en el nivell del mar més proper a la capa de gel”. A més, afegeix, van “examinar aquests models amb una resolució molt més alta que la que es fa servir típicament, ampliant àrees de llit de roca que eren d’un quilòmetre en comptes dels 20 quilòmetres habituals”. Així, tal com mostra l’animació següent, el retrocés del gel antàrtic durant els propers cinc segles varia molt si es té en compte o no el rebot elàstic. En fer-ho, es produeix un descens significatiu de la contribució de l’Antàrtida a la pujada del nivell del mar.

Els càlculs per als propers cent anys, però, coincideixen amb els que s’havien fet fins ara, i el fre que suposa el rebot elàstic tampoc no ens hauria de donar gaires esperances: si no hi fem res, la fusió del gel d’arreu del món continuarà i, més ràpidament o més lentament, farà pujar el nivell del mar. Així doncs, tot i aquest descobriment, frenar l’escalfament global reduint les emissions de gasos d’efecte hivernacle d’origen humà continua sent tan urgent com sempre, ja que aquest serà només un dels molts efectes negatius per a la vida a la Terra que podria arribar a tenir si continua fora de control.

Nou comentari