El director del Servei Meteorològic de Catalunya, Eliseu Vilaclara, el director general de la Fundació Endesa, Carlos Gómez-Múgica i el director de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Jaume Massó han signat avui un conveni de col·laboració per a la cessió de les més de 20.000 cartes hidrogràfiques del Fons Històric d’Endesa, en presència de la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà. Aquestes cartes, que contenen 70 anys de dades meteorològiques del Pirineu, permetran al Servei Meteorològic de Catalunya ampliar els seus estudis sobre canvi climàtic. Aquesta documentació, que pertanyia a les centrals hidràuliques dels Pirineus, ha estat custodiada durant gairebé 100 anys pel Fons Històric d’Endesa.
L’observació meteorològica sistemàtica era una activitat habitual del personal de les centrals hidroelèctriques del Pirineu, atesa la relació entre les condicions meteorològiques i la correcta gestió dels recursos hídrics. Juntament amb la informació sobre les càrregues i produccions de les diferents centrals, els observadors prenien dades diàries de la pluviometria, la termometria, l’estat del cel, la pressió atmosfèrica, els meteors o l’evaporació, entre d’altres. En alguns punts es prenien dades més específiques de gruixos de neu i de gel als llacs, com per exemple als llacs de Capdella. Aquesta informació quedava registrada en uns documents que s’elaboraven diàriament i que reben el nom de cartes hidrogràfiques. Mitjançant el conveni signat avui, se cedeixen 73 carpetes que contenen més de 20.000 cartes hidrogràfiques elaborades des de l’any 1922 fins al 1992. Aquestes cartes corresponen a 13 grans centrals hidràuliques del Pirineu (entre les quals Camarasa, Capdella, Sant Llorenç, Terradets i Tremp) a les quals se’n sumen d’altres petites.
Durant gairebé cent anys, el Fons Històric d’Endesa ha preservat els arxius, i la seva cessió a l’SMC i a l’ICGC permetrà millorar el coneixement de l’evolució del clima a l’àrea pirinenca, un sector especialment sensible al canvi climàtic. La digitalització del fons i l’extracció d’aquesta informació completarà i ampliarà les sèries de dades ja disponibles, farà possible conèixer de primera mà com es realitzaven les observacions i estudiar amb més rigor episodis extrems, com els aiguats d’octubre de 1937 o de novembre de 1982.
El fons històric del Servei Meteorològic de Catalunya està constituït per documentació des de finals del segle XIX fins a 1939. El Servei Meteorològic, creat l’any 1921, es va preocupar per recuperar i agrupar el llegat de la recerca meteorològica i climatològica existent a Catalunya fins aquell moment. Per aquest motiu, una part considerable del fons s’origina en altres institucions predecessores o contemporànies del Servei Meteorològic. Les principals són la Xarxa Meteorològica de la Granja Escola Experimental d’Agricultura, l’Observatori Català, l’Observatori de les Escoles Pies de Sabadell, la Societat Astronòmica de Barcelona i la Fundació Concepció Rabell d’estudis nefològics. Conté dades meteorològiques, documents administratius, correspondència i una abundant documentació gràfica.
El Servei Meteorològic de Catalunya va ser confiscat i suprimit l’any 1939. Des d’aquell moment, tota aquesta documentació va passar a formar part de l’Instituto Nacional de Meteorología. L’any 1983 va ser retornada a la Generalitat de Catalunya i fou dipositada a l’Institut Cartogràfic de Catalunya perquè disposava d’un servei de documentació i d’uns locals adequats per a la seva conservació. L’any 2000 es va signar un conveni de col·laboració entre el Departament de Medi Ambient, l’ICGC i l’Institut d’Estudis Catalans per dur a terme un inventari, tasca que finalitzà el 2002. Actualment el fons és de consulta pública a la Cartoteca de l’ICGC i l’inventaritambé es pot consultar en línia. També es poden consultar i descarregar gratuïtament una selecció de fotografies relacionades amb el SMC.
