El centre d’interpretació de Fumanya, a Fígols (Berguedà), ha restaurat la pell d’un dels últims dinosaures del món. En concret, es tracta d’una empremta de la pell d’un titanosaure de fa 66 milions d’anys. És una peça única, de 50 centímetres, on s’aprecien perfectament les escates del dinosaure, que van quedar marcades en un terreny fangós en caure o recolzar-se a terra.
La pell del dinosaure es va localitzar ara fa quatre anys, gairebé per casualitat, i corria el risc de desaparèixer. Finalment, a finals dels 2019, es va dur a l’Institut Català de Paleontologia, on s’ha restaurat. Ara, des del centre, reclamen una actuació urgent per conservar les 3.500 petjades de dinosaure que hi ha al jaciment, un dels més importants del món.
Fa 66 milions d’anys, el que ara es coneix com l’alt Berguedà era una selva exuberant amb gran quantitat d’espècies. Entre elles, el titanosaure, el darrer dinosaure d’Europa, un herbívor de fins a quinze metres de llargada, les petjades dels quals van quedar fossilitzades al Berguedà.
Al jaciment de Fumanya, a Fígols, hi ha un dels jaciments més importants del món de petjades fòssils de dinosaures, a més d’altres restes trobades que expliquen com era el paisatge d’aquest territori a les portes de l’extinció d’aquests animals. El jaciment té un centre d’interpretació, just davant de les parets on s’han documentat 3.500 petjades de dinosaure.
Ara, des d’aquest mes de juliol, al centre s’hi exposa també una pell de dinosaure. Una peça única, de valor incalculable, de 50×50 centímetres, on s’aprecia perfectament les escates d’un titanosaure de fa 66 milions d’anys. Les dues empremtes de la pell es van descobrir l’any 2016 arran d’una recerca geològica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que, d’entrada, només pretenia estudiar l’origen de les roques sedimentàries de la zona, però que va treure a la llum la troballa a Vallcebre.
El fòssil es va descobrir dins els límits geogràfic del conjunt paleontològic de Fumanya. Després de moltes reclamacions, pel risc de desaparèixer, finalment l’any 2019 van extreure la pell i la van restaurar. Ara, des del centre d’interpretació de Fumanya, reclamen també que es conservin les parets, amb les més de 3.500 petjades de dinosaure. “Reclamem una actuació urgent perquè podem arribar demà i que aquest patrimoni, que és més antic que les piràmides d’Egipte, hagi desaparegut”, assegura la directora del centre, Alba Boixader.
Des del departament de Cultura, la consellera Mariàngela Vilallonga, ha anunciat l’existència d’un projecte per a la museïtzació i protecció de la zona, però no n’ha desgranat els detalls.
