Les fulles artificials podrien retirar diòxid de carboni de l’aire

Un equip de científics ha dissenyat un sistema, basat en la fotosíntesi, que podria eliminar CO2 de l'atmosfera fins a deu vegades més ràpid que les plantes

Funcionament fulla artificial

La fulla artificial converteix el diòxid de carboni i l’aigua en monòxid de carboni i oxigen gràcies a la llum del sol | Meenesh Singh

Les fulles artificials que imiten la fotosíntesi, el procés que fan servir les plantes per alimentar-se gràcies a la llum del sol i l’aigua i el diòxid de carboni que absorbeixen, fa temps que existeixen. El problema, almenys fins ara, és que els seus resultats prometedors no es podien reproduir fora del laboratori, on feien servir diòxid de carboni pur que obtenien, pressuritzat, d’unes bombones. Un article publicat a la revista ‘ACS Sustainable Chemistry & Engineering’, però, elaborat per un equip de científics de la Universitat d’Illinois a Chicago (Estats Units), proposa una solució que podria aconseguir que les fulles artificials sortissin del laboratori i funcionessin retirant diòxid de carboni de l’atmosfera a un ritme, a més, 10 vegades més ràpid que les plantes. La retirada de CO2 és, precisament, una de les estratègies més esperançadores per lluitar contra el canvi climàtic.

Mentre els dissenys previs obtenien diòxid de carboni en concentracions molt altes, perquè les fulles artificials funcionin a l’aire lliure haurien de poder obtenir CO2 d’un ambient que el té en quantitats molt menors com, per exemple, les xemeneies de les centrals tèrmiques. Així doncs, la clau era trobar la manera de concentrar el diòxid de carboni i aconseguir, així, que la fotosíntesi artificial funcionés. L’autor de l’estudi, Meenesh Singh, i la seva col·lega Aditya Prajapati, van trobar una solució consistent a encapsular una fulla artificial en una càpsula transparent feta d’una membrana permeable plena d’aigua que, per les propietats del seu material, permet que l’aigua s’evapori amb la llum del sol. Quan l’aigua travessa la membrana, el diòxid de carboni entra a la càpsula i, a dins, la fulla artificial el converteix en monòxid de carboni, que pot ser absorbit i emprat per fer combustible sintètic. L’oxigen restant, a més, es pot capturar o alliberar a l’aire.

Segons els càlculs dels dissenyadors d’aquest sistema, 360 fulles, de 170 centímetres de llarg i 20 d’ample cadascuna, podrien produir gairebé mitja tona de monòxid de carboni al dia i, si es col·loquessin a l’aire lliure cobrint una superfície de 500 metres quadrats, podrien baixar la concentració de diòxid de carboni un 10% diari en 100 metres al seu voltant. La tecnologia necessària per desplegar aquest disseny ja existeix, així que podria ser emprada ràpidament per començar a reduir els gasos d’efecte hivernacle de l’atmosfera i frenar l’escalfament global.

Comentaris

    Paco 13 de Febrer de 2019 18:09
    Sï? I que en farem després de les fulles artificials? No seria més senzill fer les coses ben fetes i deixar-se d'històries i de mandangues?

Nou comentari