Reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle no serà suficient per impedir que, a causa del dany que ja s’ha fet al planeta, els efectes siguin molt importants i afectin a tota la població mundial, segons afirmen diversos estudis. Així doncs, caldria emprendre altres accions i, entre elles, una de les més comentades és l’enginyeria climàtica o geoenginyeria solar, que faria baixar la temperatura de la Terra amb mètodes com ara reflectir la llum del Sol mitjançant aerosols a les parts altes de l’atmosfera.
Aquests sistemes, però que suposarien experimentar directament amb el nostre planeta, tenen molts opositors. És per això que un nou estudi, elaborat per científics de la Universitat Cornell (Estats Units) i publicat a la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’, ha mirat d’establir un full de ruta per a l’exploració responsable d’aquestes opcions de limitar els efectes que l’activitat humana ha tingut al món.
Una de les conclusions principals de l’estudi és que qualsevol aproximació a l’enginyeria climàtica ha de ser missió a missió i amb una política d’informació molt clara i al centre de cada projecte. La comunitat científica, asseguren, és la responsable de donar a la població les eines suficients per decidir si estan a favor o en contra de cada mesura i amb quins arguments, coneixent els possibles impactes i incerteses.
El principal objectiu d’aquest treball és la idea d’escampar sulfats a l’atmosfera, imitant els efectes de l’erupció d’un volcà, cosa que seguira un procés natural i limitaria les eventualitats desconegudes, permetent que els científics calibrin els seus models. La recerca sempre seria a petita escala, marcant molt claramrnt la diferència amb el desplegament real de la mesura.
El darrer informe del Panell Internacional sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides afirma que l’escalfament global superarà els 1,5ºC l’any 2040 i, per tant, és important començar a pensar com es farà la investigació en enginyeria climàtica ja que, per prendre una decisió informada, caldrien uns 20 anys d’investigació sobre l’efectivitat de les tecnologies que es volen desenvolupar.
Aquestes mesures, a més, només podrien servir si són un complement a una reducció dràstica d’emissions, per amortir els efectes alhora que se’n frenen les causes.
