Un equip de científics de la Universitat de Manchester (Anglaterra) ha trobat els nivells de microplàstics més alts que s’han vist mai al fons del mar. Aquestes grans quantitats de contaminació es troben al mar Mediterrani, concretament prop de la costa italiana, on les concentracions arriben a fins a 1,9 milions de fragments de plàstic per metre quadrat, incloent fibres tèxtils i trossos d’objectes de plàstic més grans que s’han anat desintegrant amb el pas del temps. Els resultats del treball, publicats a la revista ‘Science’, fan creure als experts que els microplàstics es concentren en alguns indrets a causa dels corrents del fons del mar, que mouen les dunes tal i com el vent ho fa a terra ferma i formen les acumulacions de sediments més grans del planeta.
Els càlculs fets durant els darrers anys afirmen que cada any arriben als oceans fins a 12 milions de tones de residus de plàstic, la majoria dels quals són transportats pels rius. Tot i que les imatges de grans taques de residus surant al mar o tornant a les costes són les que han rebut més atenció per la seva espectacularitat, és probable que només suposin un 1% del total de residus plàstics al mar, mentre que la resta ha estat ingerida per animals marins o bé s’ha fragmentat i ha anat caient cap al fons, on s’han acumulat en grans concentracions com la que s’ha trobat ara al Tirrè, entre Itàlia, Còrsega i Sardenya i que també es deuen poder trobar a altres indrets que són el destí d’aquests corrents submarins.
Això darrer, precisament, és el que preocupa els científics, ja que aquests corrents són els encarregats de transportar oxigen i nutrients als habitants del fons marí i, per tant, el lloc on es concentren els sediments poden ser indrets on la vida floreix però on l’arribada de microplàstics pot tenir efectes molt negatius, ja que poden ser ingerits. Tot i que la nostra comprensió del fenomen dels corrents submarins i el seu efecte en les concentracions de microplàstics encara és a les beceroles, sembla clar que podríem ser davant d’un problema molt gran per a una part de la biodiversitat que també és relativament desconeguda però que juga un paper molt important als ecosistemes marins.
