Els pol·linitzadors necessiten marges entre els cultius

“Sense aquest canvi en el paisatge agrícola no podrem recuperar les poblacions d’insectes", assegura un dels investigadors catalans de l'estudi de la Universitat de Goettingen a Alemanya

Papallona xuclant nèctar

Cada cop hi ha més evidencia científica que avala que els monocultius són el gran mal dels pol·linitzadors. Aquesta setmana, un estudi publicat al Proceedings of the Royal Society B liderat per la Universitat de Goettingen (Alemanya) ha comprovat que quan un paisatge agrícola està conformat per camps de cultius de mida petita i forma irregular el nombre d’insectes pol·linitzadors i la seva diversitat es dispara. Això és degut a que en aquests paisatges hi ha més marges i que aquests espais entre cultius són un espai vital per mantenir unes bones poblacions d’insectes pol·linitzadors.

De forma natural, entre un camp de cultiu i un altre es forma sempre una vora amb vegetació i flors ruderals molt favorables per als insectes pol·linitzadors. L’investigador del CREAF Jordi Bosch, integrant de l’equip català liderat des de Solsona pel CTFC, explica que han comprovat que aquests marges funcionen com a autopistes per als insectes. Com més marges hi ha, més ben connectats estan els camps, més intercanvi de pol·len es dona, més mobilitat tenen els pol·linitzadors, i més facilitat per reproduir-se o trobar aliment.

Insecte a un arbre en flor

De fet, l’estudi també ha pogut observar que quan augmenten els marges, l’increment de pol·linitzadors provoca un augment del nombre de fruits i llavors. L’estudi es va fer en 229 paisatges agrícoles diferents de França, Alemanya, Regne Unit i Catalunya.

Camps amb marges

Camps de cultiu amb marges | Pixabay

“Pas a pas la ciència posa en evidència que hem de frenar la tendència actual d’anar augmentant la mida dels camps de conreu”, explica Lluís Brotons, autor també de l’estudi i investigador del CSIC al CREAF i al CTFC. Segons l’investigador els monocultius no només impliquen l’ús més intens de productes químics, sinó que es converteixen en un desert verd sense marges on els insectes no troben els corredors necessaris per sobreviure o per dur a terme la pol·linització. “Sense aquest canvi en el paisatge agrícola no podrem recuperar les poblacions d’insectes ni els serveis ecosistèmics que ens estan oferint, posarem en perill la productivitat agrícola i el bon funcionament dels ecosistemes en general”, conclou Brotons.

Nou comentari