En l’incendi forestal que va afectar el Solsonès al 1998, es varen cremar 19.000 hectàrees (de les 27.000 totals) en tan sols 12 hores. La dada va desconcertar els operatius que treballaven en l’extinció. Dinou anys després, a Portugal, varen cremar 100.000 hectàrees en un sol dia. Actualment s’han començat a produir incendis forestals que, per la seva velocitat i intensitat, estan tècnicament fora de la capacitat d’extinció d’un cos de bombers, generant una greu situació d’emergència civil. Ho va posar de manifest aquest dijous al matí el cap de l’Àrea Forestal-GRAF dels Bombers de la Generalitat, Marc Castellnou, en el transcurs de la seva intervenció en la primera sessió de les Jornades Tècniques ‘Vulnerabilitat als megaincendis forestals. Situació actual i reptes de futur en l’àmbit europeu’, que s’estan fent a Solsona en dues tandes -dijous i dissabte- amb l’organització de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya.
Castellnou va anar més lluny, assegurant que si es creuen les dades de la velocitat de l’incendi de Portugal de 2017 i la del Solsonès de 1998 amb el combustible vegetal mort acumulat als Pirineus en els darrers 10 anys, podem trobar un foc forestal que afecti mig milió d’hectàrees en 24 hores. Eduard Plana, del CTFC, va advertir que un escenari com aquest també comportaria altres conseqüències més enllà de l’incendi, com ara allaus i inundacions a causa de la transformació del sòl causada pel foc. Sébastien Lahaye, del clúster de Seguretat de Marsella (França) va pronosticar que, en el futur, hi haurà menys incendis però molt més destructius.
Xavier Castro, del Servei de Prevenció d’Incendis Forestals del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, va apuntar en la seva intervenció que el canvi climàtic és una de les causes d’aquest nou panorama. Per exemple, els Pirineus ja tenen un clima mediterrani i el règim pluviomètric tampoc no és el mateix d’ara fa dues dècades. Això fa, segons ell, que el període de major risc d’incendi forestal sigui actualment més llarg. Marco Pires, membre de la unitat tècnica d’anàlisi i d’ús del foc tècnic de Portugal, va aportar una dada: en començar la temporada de major risc, la vegetació ja presenta importants símptomes d’estrès, cosa que fa preveure campanyes més complicades. Castellnou, en aquest punt, va recordar un fet que no havia passat mai fins ara: el passat 23 de juliol va ser una jornada global d’incendis arreu d’Europa; des de Noruega a Portugal i Grècia; per tant, focs a nord, sud, est i oest.
Catalunya viu actualment jornades de risc d’incendi forestal molt baix, en general, però Val Charlton, directora de LandWorks, que treballa en l’àmbit de la gestió del paisatge a Sudàfrica, va recordar que en aquests moments al seu país s’està vivint un greu episodi d’incendi que ja ha arrasat 90.000 hectàrees i ha fet set víctimes mortals. A l’hora d’intentar aportar solucions al nou panorama, Charlton va considerar que cal invertir l’ordre de prioritats en les dotacions econòmiques a les polítiques forestals; va dir que actualment s’inverteix el 80% dels esforços econòmics en l’extinció, cosa que deixa descobertes les necessitats de prevenir, d’avaluar riscos i de sensibilitzar les comunitats que viuen en les zones de màxim risc. El portuguès Marco Pires també va incidir en això, assegurant que, per ara, no s’ha demostrat enlloc que una major inversió en maquinària i personal hagi aconseguit fer front de manera ràpida i eficaç aquesta nova generació d’incendis forestals. Va posar com a exemple la dada que el seu país dedica gairebé el 60% del pressupost en extinció d’incendis als mitjans aeris.
Per a Sébastien Lahaye, adaptar-se a aquesta nova realitat passa per apostar decididament per polítiques de gestió del paisatge, víctima de l’abandonament de les pràctiques agrícoles i de l’agricultura i, per tant, del creixement sense ordre de la superfície forestal. També va considerar important continuar desenvolupant la investigació en totes les qüestions que tenen a veure amb els fenòmens meteorològics i la seva repercussió en la biomassa i els incendis, i, finalment, una major cooperació amb les comunitats afectades per incrementar la cultura de l’autoprotecció. Val Charlton, aquí, va fer un apunt important: que socialment es consideri als bombers i les bomberes com a herois i heroïnes, fa que es delegui exclusivament en els serveis d’extinció tot el que cal fer per solucionar un foc. Per això precisava que és molt important treballar perquè la societat prengui consciència de la importància de l’autoprotecció i de la responsabilitat de cada persona per tal de reduir el risc.
Per la seva banda, Elsa Enríquez, cap de l’Àrea de Defensa contra els Incendis Forestals del ministeri espanyol d’Agricultura, Pesca i Alimentació, va reivindicar la unificació de criteris, a nivell estatal, quant a polítiques de prevenció i extinció d’incendis. Enríquez considera de vital importància que la lluita contra els incendis forestals incorpori tots els actors que d’alguna manera o altra treballen en la planificació del territori, com poden ser l’enginyeria, l’arquitectura i fins i tot els estaments que gestionen subvencions per al sosteniment de l’agricultura i la ramaderia.
La segona sessió de les jornades tècniques tindrà lloc el pròxim dissabte dia 10 a la Sala Polivalent de Solsona, on representants de Bombers de la Generalitat, del CTFC i de les Agrupacions de Defensa Forestal, entre d’altres, intentaran respondre la pregunta genèrica de la trobada, ’20 anys de l’incendi del Solsonès. Hem fet prou perquè no torni a passar?’. La sessió la inaugurarà el conseller d’Interior, Miquel Buch.
