Una expedició estudiarà els goril·les del Congo afectats per l’epidèmia d’Ebola de 2003

Experts de la Universitat de Barcelona participen en el projecte, que tindrà lloc a la Reserva de Fauna de Lossi, on els brots epidèmics van matar el 95% dels goril·les salvatges

| Heather Paul (CC)

Estudiar l’impacte de l’epidèmia del virus de l’Ebola del 2003 sobre les poblacions actuals de goril·les a la Reserva de Fauna de Lossi, a la República del Congo, és l’objectiu d’una expedició científica de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona coordinada per Magdalena Bermejo i en la qual participaran José Domingo Rodríguez-Teijeiro i Àlex Barroso. La campanya, que tindrà lloc d’agost a setembre del 2019, estudiarà els efectes de l’epidèmia d’Ebola a mitjà termini -és a dir, quinze anys després dels brots infecciosos– sobre la població d’aquest simi amenaçat. Amb una perspectiva global, l’objectiu final és analitzar de quina manera alguns esdeveniments catastròfics -com el brot d’Ebola- poden condicionar a llarg termini la dinàmica social i la viabilitat genètica i demogràfica de les poblacions de goril·les. L’expedició és iniciativa d’un consorci internacional impulsat per l’entitat Sabine Plattner African Charities en què participen el govern de la República Democràtica del Congo, la Universitat Marien Ngouabi (R. D. Congo), la Universitat de Barcelona, l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), l’Estació Biològica de Doñana (CSIC), la Universitat de Princeton (Estats Units) i la Universitat de Rennes 1 (França).

El goril·la occidental (Gorilla gorilla) és un gran simi en perill crític de desaparició segons la Llista Vermella d’espècies amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura. La caça, el comerç d’espècies, la pèrdua de l’hàbitat natural, les epidèmies i els efectes dels conflictes armats al continent africà posen en risc extrem la supervivència de les poblacions salvatges d’uns primats que comparteixen més del 98% del material genètic amb l’espècie humana. A la natura, els episodis catastròfics solen ser força impredictibles i els seus efectes també són difícils de precisar per la falta de seguiment a llarg termini. A més, és habitual desconèixer quin era l’estat inicial de les poblacions abans de l’arribada de l’episodi extrem. En el cas de la Reserva de Fauna de Lossi, es coneixia l’estat inicial de la població de goril·les gràcies a campanyes de monitorització que s’havien fet abans de la irrupció del virus de l’Ebola el 2003 i el 2004. Segons els experts, aquests brots epidèmics d’extrema gravetat van causar la desaparició del 95% dels exemplars de goril·la.

Goril·la

| Pexels

Durant l’epidèmia, Magdalena Bermejo, José Domingo Rodríguez-Teijeiro i Àlex Barroso van fer un treball de camp in situ que va revelar el comportament social del goril·la com a factor decisiu en la transmissió de la malaltia. La gravetat de les crisis epidèmiques va interrompre el programa de recerca a la Reserva de Fauna de Lossi, una iniciativa finançada des del 1994 per la Unió Europea -amb una forta implicació també de la població nativa- i dirigida per la investigadora Magdalena Bermejo. El 2007, una nova campanya va constatar que la densitat poblacional de goril·les havia minvat un 95% en relació amb l’etapa prèvia a l’epidèmia d’Ebola. Els brots també havien reduït el nombre d’individus per família, mentre que la proporció d’individus solitaris era superior al de les àrees no afectades pel virus. Aquest patró demogràfic també es va trobar el 2007 en la població de goril·les de Lokoué, al Parc Nacional d’Odzala-Kokoua, afectat el 2004 per un episodi d’Ebola.

En el marc de la nova expedició, l’equip de la UB i els tècnics Alberto Fernández i Jacinto Román, de l’Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC), repetiran el seguiment fet el 2007 per conèixer l’estat actual de la població de goril·les en comparació amb les dades de la campanya del 2007. Amb aquest seguiment, que implica la localització de punts de pernoctació dels simis i la recollida de mostres biològiques de pèls i excrements, es pretén conèixer la distribució espacial de les famílies, així com la seva composició numèrica i la proporció de sexes mitjançant estudis genètics.

Goril·la

| Pixnio

Aquesta xarxa acadèmica internacional en què participen els experts de la UB i de l’IRBio desplega diversos projectes de protecció de la biodiversitat al Parc Nacional d’Odzala-Kokoua, al Centre de Recerca Ngaga i a la Reserva de Fauna de Lossi. El consorci centra els esforços a estudiar tres poblacions de goril·les, amb característiques ecològiques i comportamentals diferents en relació amb l’epidèmia de l’Ebola que podrien condicionar les seves estratègies socials segons l’ús de l’hàbitat i l’espai. L’objectiu és analitzar la variabilitat de la dinàmica social dels goril·les en diferents hàbitats, els efectes a llarg termini dels episodis extrems i la influència de les dinàmiques socials sobre el flux gènic en l’escala espaciotemporal.

Nou comentari