Europa agafa les regnes de la lluita contra el canvi climàtic davant l’absència dels EEUU

La Cimera Global d'Acció Climàtica clou amb més de 500 compromisos adquirits i una crida a tots els actors a intensificar els esforços per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle

L'enviat especial de l'ONU per a l'acció del clima, empresari i exalcalde de Nova York, Michael Bloomberg, amb la delegació del Parlament Europeu

L’enviat especial de l’ONU per a l’acció del clima, empresari i exalcalde de Nova York, Michael Bloomberg, amb la delegació del Parlament Europeu | Oficina Parlamentària de Francesc Gambús

La delegació del Parlament Europeu va deixar clar a la Cimera Global d’Acció Climàtica la seva intenció que la Unió Europea faci un pas endavant i lideri els esforços per mitigar el canvi climàtic davant l’absència dels Estats Units i de la intenció del seu president, Donald Trump, de retirar-se de l’Acord de París. A la Cimera, que va tenir lloc a San Francisco entre els dies 12 i 14 de setembre, es van tractar els assoliments dels estats, regions, ciutats, empreses, inversors i ciutadans per reduir les seves emissions i fomentar l’economia circular, entre d’altres. Durant la seva clausura, i després d’haver aconseguit que s’adquirissin més de 500 compromisos, es va fer una crida a l’acció per part de tots els actors per intensificar els esforços en la lluita contra el canvi climàtic i l’assoliment dels objectius de l’Acord de París.

L’eurodiputat català Francesc Gambús (Partit Popular Europeu), que encapçalava la delegació de la cambra baixa comunitària, va afirmar que, després de les reunions i de la Cimera, havia quedat clar que “el món espera que la UE exerceixi un lideratge més sòlid i ferm” en la lluita contra el canvi climàtic després de la retirada dels Estats Units. “Només omplint aquest lideratge global podrem complir els Acords de París i que la propera COP24 sigui un èxit”, va refermar, en referència a la conferència de Nacions Unides sobre el canvi climàtic que tindrà lloc a Katowice (Polònia) el proper desembre. “Si no ho fem, ningú més ho farà. El temps és ajustat i l’acció és urgent”, va reblar. En aquest sentit, Gambús i la resta de la delegació del Parlament Europeu, formada per Lynn Boylan, de l’Esquerra Unitària Europea, i Bas Eickhout, d’Els Verds/Aliança Lliure Europea, van manifestar el seu suport a la secretària executiva de Nacions Unides sobre el canvi climàtic, Patricia Espinosa, per “construir un consens ambiciós que proporcioni normes clares, transparència i finançament” en la lluita contra el canvi climàtic.

Pel que fa a la possible retirada nord-americana de l’Acord de París, l’eurodiputat català va mostrar-se optimista. “En les nostres converses amb actors nord-americans (estats, ciutats, indústries…) no hi va haver cap senyal de renúncia, i sí un gran compromís per complir amb els compromisos que els Estats Units van fer fa 3 anys a París. Els Estats Units són molt més que Trump”. Durant la Cimera, de fet, la delegació de la cambra baixa comunitària es va trobar, a més de Patricia Espinosa, amb el governador de Califòrnia, Jerry Brown; l’enviat especial de l’ONU per a l’acció del clima, empresari i exalcalde de Nova York, Michael Bloomberg; el governador de Connecticut, Dan Malloy; una delegació de l’Assemblea de l’Estat de Califòrnia; el ministre de Medi Ambient de la República de les Illes Marshall, David Paul; el fundador i director del Centre per al Progrés Americà, John Podesta; i l’exdirectora de l’Agència de Protecció Mediambiental nord-americana, Gina McCarthy. En aquestes reunions, els delegats europeus van donar a conèixer les mesures impulsades per la UE per a la reducció d’emissions, la transició cap a una economia sostenible i circular, i el compliment de l’Acord de París. “És gratificant veure com hi ha polítiques europees que són valorades arreu del món, com el sistema de comerç d’emissions europeu”, va destacar Gambús.

La secretària executiva de l'ONU sobre canvi climàtic, Patricia Espinosa, després de la reunió amb la delegació del PE

La secretària executiva de l’ONU sobre canvi climàtic, Patricia Espinosa, després de la reunió amb la delegació del PE | Oficina Parlamentària de Francesc Gambús

La cloenda de la Cimera va incloure una crida a l’acció per part de tots els actors per intensificar la lluita contra el canvi climàtic i “fer un pas endavant” per complir amb els compromisos adquirits a l’Acord de París de 2015 amb la mirada posada l’any 2020, quan l’augment de gasos d’efecte hivernacle mundials s’hauria d’haver reduït. En aquest sentit, un dels èxits de la cimera van ser els més de 500 compromisos adquirits en cinc àmbits de desafiament: sistemes d’energia saludables, creixement econòmic inclusiu, comunitats sostenibles, administració del territori i oceans, i inversions transformadores del clima. Seguint els eixos principals de la Cimera -reducció de les emissions i una nova economia climàtica-, alguns dels compromisos van ser:

– Apostar per l’agricultura sostenible i la protecció i restauració dels boscos i zones costaneres.

– 12 regions, incloent-hi Catalunya, Llombardia, Escòcia i l’Estat de Washington, amb més de 80 milions de persones i més del 5% del PIB mundial, tindran flotes públiques de zero emissions el 2030.

– 26 ciutats amb 140 milions de persones es comprometen a comprar només autobusos d’emissió zero a partir de 2025 i crear zones d’emissió zero a partir del 2030.

– 23 companyies multinacionals, amb ingressos de més de 470.000 milions de dòlars, es comprometen a la compra de flotes d’emissió zero.

– Gairebé 400 empreses globals, juntament amb proveïdors sanitaris, ciutats, estats i regions, apostaran per energies 100% renovables.

– 488 empreses de 38 països han adoptat vies de reducció d’emissions en línia amb l’Acord de París. Gairebé un 20% de les 500 corporacions més grans del món s’han compromès a establir objectius de reducció d’emissions.

La transició a una economia baixa en carboni tindria, segons els càlculs i de manera directa, efectes com ara evitar més de 700.000 morts prematures per la contaminació atmosfèrica l’any 2030, uns 26.000 milions de dòlars en beneficis econòmics a tot el món l’any 2030 i la creació de 65 milions de llocs de treball nous.

Nou comentari