D’acord amb el Pacte Verd Europeu i l’objectiu de la UE d’esdevenir la primera economia climàticament neutra d’ara al 2050, la Comissió ha adoptat les Directrius revisades sobre les ajudes estatals en l’àmbit del règim de comerç de drets d’emissió, en el context del règim de comerç de drets d’emissió de gasos d’efecte hivernacle a partir de 2021 (d’ara endavant, les «Directrius RCDE»). Entraran en vigor l’1 de gener de 2021, que és quan comença el nou període del règim de comerç de drets d’emissió, i substituiran les Directrius anteriors, que s’havien adoptat el 2012. «Per poder abordar el canvi climàtic de manera sostenible i atènyer els nostres objectius del Pacte verd, hem de posar preu a les emissions de carboni i evitar alhora la fuga de carboni. Les Directrius revisades sobre les ajudes estatals en l’àmbit del règim de comerç de drets d’emissió que hem adoptat avui són una peça important d’aquest projecte. Permeten que els estats membres ajudin aquells sectors que, a conseqüència dels costos indirectes de les emissions, presenten més risc de fuga de carboni. Alhora, contribuiran a assolir la descarbonització de l’economia d’una manera eficient que eviti la sobrecompensació i el falsejament improcedent de la competència al mercat únic», ha declarat avui Margrethe Vestager, vicepresidenta executiva responsable de la política de competència.
El control de les ajudes estatals de la UE té un paper molt important en la consecució dels objectius del Pacte verd europeu. Per tal de treure tot el suc dels fons públics, que són limitats, és essencial que les regles de les ajudes estatals continuïn fent la seva feina, que és garantir que els diners públics no desplacen la inversió privada i mantenir unes condicions d’equitat al mercat únic, alhora que es minimitzen els costos que comporten per als contribuents. Les Directrius RCDE pretenen reduir el risc de «fuga de carboni», que és la situació en què les empreses traslladen la producció a països de fora de la UE que tenen polítiques ambientals menys exigents, cosa que porta a una reducció de l’activitat econòmica a la UE sense la corresponent reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle a nivell mundial. Concretament, les Directrius permeten que els estats membres compensin a les empreses dels sectors de risc una part del preu de l’electricitat, que és més elevat a conseqüència dels senyals de preus del carboni que va crear el RCDE de la UE (els anomenats costos indirectes de les emissions). Alhora, hi ha el perill que la sobrecompensació per part de les empreses vagi en sentit contrari al dels senyals de preus creats pel RCDE per promoure una descarbonització eficient de l’economia i generi falsejaments improcedents de la competència al mercat únic.
La Comissió també està avaluant i revisant altres directrius d’ajudes estatals, com ara les relatives a l’energia i el medi ambient, per garantir que s’adiuen als objectius de la Comissió en matèria ecològica i digital.
