Els pingüins no només són un dels pocs animals que sobreviu a les temperatures glaçades de l’Antàrtida sinó que, a més, són tot un símbol del continent blanc. El cert, però, és que l’origen d’aquests ocells que no poden volar no és, com s’havia pensat habitualment, a la mateixa Antàrtida. Un estudi elaborat per investigadors de la Universitat de Berkeley, als Estats Units, ha revelat que, de fet, la primera llar dels pingüins l’hem de buscar a les actuals Austràlia i Nova Zelanda, zones molt més càlides des d’on, més endavant, van anar desplaçant-se cap a l’Antàrtida.
Tal com expliquen els responsables del descobriment en un article a la revista ‘PNAS’, gràcies a la col·laboració de museus i universitats de tot el món van poder analitzar sang i mostres de teixit de divuit espècies de pingüí i, fent servir la informació genètica que en van extreure, van reconstruir els moviments i la diversificació d’aquests animals al llarg de milions d’anys fins a arribar al seu avantpassat comú. Així és com van arribar a la conclusió que els pingüins es van originar a Austràlia i Nova Zelanda fa 22 milions d’anys i, des d’allà, es van diversificar i desplaçar cap a l’Antàrtida, on hi havia moltíssima disponibilitat de menjar.
Més tard, fa uns 12 milions d’anys, es va obrir completament el passatge de Drake, entre l’Antàrtida i Amèrica del Sud, i això els va permetre colonitzar les illes properes al continent glaçat i també les costes més càlides d’aquest darrer continent i també les d’Àfrica. Així és com, a dia d’avui, encara hi ha pingüins a Austràlia, Nova Zelanda, el sud d’Àfrica i Amèrica, les illes de l’oceà Índic, les subàrtiques i, és clar, el continent glaçat, a més de poder-se’n trobar a algunes zones subtropicals.
Conèixer tan a fons els pingüins també ha permès estudiar quina capacitat tenen d’adaptar-se als canvis de clima, l’amenaça més gran que penja actualment damunt dels seus caps. Així, és clar que han aconeguit colonitzar zones climatològicament molt diferents, dels més de 26ºC que poden trobar a les illes Galàpagos al fred gèlid de l’Antàrtida.
Tot i això, han trigat milions d’anys a adaptar-se a tots aquests indrets i ara, amb un canvi molt ràpid, és ben possible que no tinguin temps a adaptar-se, cosa que explicaria per què les seves poblacions es redueixen any rere any a causa de la reducció de la superfície de gel on crien i reposen i també el descens de la quantitat del krill de què s’alimenten per la pujada de la temperatura de les aigües. Aquests dos fenòmens són els que afecten els pingüins de l’Antàrtida però el fet és que, a la resta del món, els pingüins també estan en retrocés a causa de diversos fenòmens relacionats amb el canvi climàtic, com ara els esdeveniments meteorològics extrems.
