Els àcars i les paparres representen un sol llinatge evolutiu -i no dos de diferents, com es pensava fins ara-, segons un nou article publicat a la revista ‘Nature Communications’ que té com a primer autor l’investigador Jesús Lozano, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona. La descoberta, que obre una nova perspectiva sobre la biodiversitat al llarg de l’evolució biològica, es basa en l’estudi genòmic més extens que s’ha fet fins ara per reconstruir la història evolutiva dels quelicerats, un grup de més de 110.000 artròpodes que inclou aranyes, escorpins, àcars i paparres. En l’estudi també hi participen experts de la Universitat de Bristol, del Museu d’Història Natural de Londres (Regne Unit) i de la Universitat Nacional d’Irlanda.
Els artròpodes són un grup taxonòmic d’invertebrats amb potes articulades altament diversificat que avui en dia constitueixen la major part de la biodiversitat animal. Es tracta d’un tàxon biològic molt antic -hi ha fòssils d’artròpodes del període Càmbric- i es pensa que la seva història evolutiva va començar fa més de 500 milions d’anys. Entre altres característiques generals, són organismes de simetria bilateral amb un cos segmentat, i estan dotats d’un exoesquelet format per proteïnes i quitina, amb peces articulades, apèndixs i òrgans sensorials. Amb una distribució global en ecosistemes variats -des de les simes oceàniques fins a la troposfera-, alguns espècimens poden tenir funció pol·linitzadora (abelles, papallones) o tenir interès comercial (gambes, crancs), mentre que d’altres poden ser vectors de malalties (àcars, mosquits, polls, paparres). Per entendre el seu èxit biològic –una enorme diversitat d’espècies en ambients ben diferents-, és decisiu poder conèixer amb detall la història evolutiva i el parentiu genètic dels diferents grups d’artròpodes.
Àcars i paparres comparteixen moltes similituds anatòmiques, «i això ha fet pensar que formaven un grup evolutiu natural, que tradicionalment s’ha anomenat Acari», explica Greg Edgecombe, expert del Museu d’Història Natural de Londres. «No obstant això, no tots els anatomistes comparteixen aquesta visió, i les dades genòmiques no havien donat mai suport a aquesta idea». En el nou treball, l’equip científic ha estudiat deu espècies d’àcars i onze de paparres -quasi equivalents- que conformen la mostra biològica més completa analitzada fins ara a escala genòmica en aquests grups biològics. «Independentment del mètode utilitzat, els nostres resultats convergeixen en una mateixa conclusió: els àcars i les paparres formen un grup natural», apunta Jesús Lozano, membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i també investigador de la Universitat de Bristol.
L’article també aporta una nova visió evolutiva sobre les aranyes, un grup zoològic amb més de 48.000 espècies descrites que fins ara es considerava el llinatge de quelicerats amb més biodiversitat del planeta. «Avui en dia s’han descrit més de 42.000 àcars i 12.000 paparres», apunta Davide Pisani, professor de la Universitat de Bristol i coautor de l’estudi. Segons l’expert, «si aquests dos grups integren una única entitat evolutiva -i no dues de distants, com es pensava fins ara-, cal considerar que el grup Acari és més divers que les aranyes». Tal com explica Jesús Lozano, també s’ha pogut constatar que «el grup dels aràcnids va colonitzar el planeta Terra només un cop i no múltiples vegades, com s’havia suggerit en estudis anteriors». Així doncs, els arbres evolutius com els que presenta aquest treball aporten una informació decisiva per poder interpretar els processos de canvi genòmic.
«Aquesta nova visió de l’arbre filogenètic en els quelicerats és d’interès potencial en l’àmbit d’aplicació dels estudis de genòmica comparada per abordar temàtiques que són rellevants en biomedicina i agricultura, com ara la identificació de canvis genòmics que van permetre l’evolució de les paparres paràsites que s’alimenten de sang a partir d’ancestres que no eren hematòfags» conclou Lozano.
