Un estudi afirma que el coronavirus feia mesos que circulava quan es va detectar a Wuhan

Segons les investigacions d'un equip de científics nord-americans, el virus hauria aparegut el mes d'octubre

Coronavirus

Coronavirus | Flickr

Fent servir eines de datació molecular i simulacions epidemiològiques, un equip de diverses universitats nord-americanes han arribat a la conclusió que el SARS-CoV-2, el virus causant de la Covid-19, devia dur uns dos mesos circulant abans que els primers casos fossin descrits a la ciutat xinesa de Wuhan a finals de desembre de 2019. Tal com expliquen en un article publicat a la revista ‘Science’, per arribar a aquest resultat els científics han hagut de combinar les dades i el coneixement que es té sobre com es va estendre el virus per Wuhan abans que se’n decretés el confinament, la diversitat genètica del virus a la Xina i les informacions sobre els primers casos coneguts de Covid-19. Així, fent simulacions anant enrere en el temps, han posat mitjans del mes d’octubre de 2019 com el moment més primerenc on podria haver aparegut el virus, que es va anar escampant fins a causar una pandèmia mundial.

La ciutat xinesa de Wuhan, on s'ha originat la malaltia

La ciutat xinesa de Wuhan | Wikimedia Commons

El primer grup de casos conegut, i també els primers genomes del virus que es van seqüenciar, es van relacionar amb un mercat de la ciutat de Wuhan, que ha estat considerat des de bon principi com l’origen de la pandèmia. Aquest nou estudi, però, diu que és improbable, perquè els casos aïllats més antics de què es té constància no hi tenien cap relació. De fet, i segons les notícies que van recollir alguns diaris regionals, podria ser que els casos haguessin començat, com a mínim, el 17 de novembre de 2019, un mes i mig abans de la identificació oficial del virus. És per això que els científics continuen la recerca del “pacient zero” o, si més no, miren d’ubicar-lo en el temps. Per fer-ho, van emprar un mètode de càlcul anomenat “rellotge molecular”, que fa servir la taxa de mutació dels gens, per mirar de trobar el moment d’aparició de l’avantpassat comú de totes les variants conegudes del SARS-CoV-2. El cert, però, és que amb una circulació limitada, aquest avantpassat comú hauria pogut existir durant dies, setmanes o mesos abans no comencés a mutar més ràpidament a mesura que passava d’individu a individu.

Imatge de la web que permet seguir l'evolució de l'epidèmia de coronavirus de Wuhan

Mapa mundial de casos detectats de Covid-19 el gener de 2020 | Universitat Johns Hopkins

Així, aquests càlculs estadístics indiquen que el número d’infectats era inferior a u fins el 4 de novembre de 2019, que el 17 n’hi havia quatre i que, el primer de desembre, n’hi havia 9. L’ús d’aquesta eina també aporta força informació interessant sobre les probabilitats d’aparició d’una pandèmia d’aquestes característiques: de totes les simulacions, i segons el que es coneix de la Covid-19, només un 29,7% van acabar en un escenari epidèmic mentre que, en la resta, el virus infectava molt poca gent abans de desaparèixer, existint durant un període de temps que de mitjana, era de només vuit dies. En els càlculs que es van fer suposant que el virus hagués aparegut en una comunitat rural, amb una població menys densa, el virus hauria desaparegut ràpidament entre un 94,5 i un 99,6% dels cops. Aquests resultats, a més, també fan molt poc probables les teories que afirmen que el virus va passar a Europa i als Estats Units molt abans del que s’afirma. Aquests resultats, per bé que ara no puguin fer res per aturar la pandèmia, que ja fa més d’un any que dura, podrien ser molt útils en el futur.

Nou comentari