La Pycnopodia helianthoides, coneguda com a estrella de mar gira-sol, és una de les més grans del món. S’alimenta d’eriçons marins, bivalves, cucs i altres espècies semblants i habita els grans boscos d’algues laminarials que hi ha als oceans de tot el món. Els ecosistemes que formen aquestes plantes són un dels més productius que hi ha a tot el planeta i, de manera semblant als boscos terrestres, proporcionen un hàbitat a gran nombre d’espècies a més d’eliminar diòxid de carboni de l’atmosfera. Aquestes algues, però, poden arribar a ser fins a 20 cops més eficients que els arbres a l’hora de capturar-lo i emmagatzemar-lo.
Un estudi recent fet per la Universitat Simon Frasier, al Canadà, ha assenyalat el paper crucial que les estrelles de mar gira-sol tenen en la resiliència dels boscos de laminarials: com que un dels seus principals aliments són els eriçons, la seva presència als boscos permet controlar la densitat de població d’aquests animals que, al seu torn, s’alimenten d’algues.
Sense les estrelles de mar, els eriçons es reproduïrien sense control i devorarien boscos sencers, amb efectes previsibles no només pels ecosistemes marins sinó, també, per a l’escalfament global, ja que es perdria un factor molt important per al control de la presència de diòxid de carboni a l’atmosfera. Les estrelles de mar, que es mengen els eriçons de mida petita i mitjana, comparteixen aquest paper de control de l’ecosistema amb les llúdries marines, que s’alimenten dels més grans.
El paper tan important d’aquesta espècies d’estrella de mar es va fer després que una malaltia devastés les seves poblacions a la costa de Califòrnia (Estats Units) entre els anys 2015 i 2016. En aquell període de temps, el 96% de la biomassa d’estrelles de mar gira-sol va desaparèixer i, com a conseqüència d’això, el nombre d’eriçons de mar de mida petita i mitjana va augmentar un 311%… cosa que va provocar una caiguda del 30% en la densitat dels boscos de laminarials de la zona.
Els científics, al seu estudi, publicat a la revista ‘Proceedings of the Royal Society B’, recorden com els esdeveniments ecològics com ara les grans mortalitats sovint donen pistes molt importants sobre la interacció entre les diferents espècies que habiten un ecosistema i sobre la seva dinàmica. Aquesta observació serà més i més important a mesura que el canvi climàtic i altres factors facin que els ecosistemes, especialment els oceànics, es tornin més i més imprevisibles.
