El Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) alerta que una espècie invasora està guanyant cada vegada més terreny a Catalunya i s’apropa cada vegada més a la capital de la nació, Barcelona. El coipú és un rosegar que es va introduir al territori a principis del segle XX i des de principis del segle XXI ha anat guanyant cada vegada més terreny a l’est de Catalunya. Els investigadors, però, alerten que ara ja se n’han detectat diversos espècimens al riu Congost i a la Tordera, la qual cosa suposa que aquesta espècie se situï a les portes de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Malgrat això, la major part dels albiraments d’aquesta espècie s’han produït a les comarques gironines. Segons la Base de dades de les espècies invasores a Catalunya (EXOCAT), en el darrer any s’han observat 150 vegades algun exemplar de coipú, especialment a la província de Girona, on les administracions han promogut una campanya per erradicar la seva presència.
Una amenaça que arriba pel nord-est i provoca pèrdues de la biodiversitat autòctona
La primera vegada que es va documentar la presència de coipú a Catalunya va ser als anys 70, però la situació actual ve provocada per la invasió d’exemplars que arriben al territori provinent de França. Les incursions es produeixen a la Vall d’Aran i l’Empordà; tot i que les condicions climàtiques de la Vall d’Aran compliquen la seva expansió, un fet que succeeix al contrari a l’Empordà, on troben un clima més suau i més accessibilitat als aliments. En un comunicat del CREAF, Marc Riera, investigador del centre, destaca que “el coipú té una alta fecunditat, així que quan arriba a zones amb un clima prou favorable i amb aliment, com ha trobat a Catalunya, és poc probable que se n’aturi l’expansió”.
Cal destacar que la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (IUCN) ha qualificat el Coipú com una de les 100 espècies exòtiques més perjudicials del món. Aquest animal, quan s’assenta a un lloc competeix per recursos bàsics com són els aliments o els caus i manté una dura pugna amb els animals autòctons de les zones humides. La seva presència, però, no és només perjudicial per als animals amb els quals comparteix ecosistema, sinó que, a més, també té un impacte en la flora perquè s’alimenta de la base de les tiges de les plantes i excava per poder arribar a les arrels d’aquestes.
