Mitjançant electrodes i intel·ligència artificial, un grup de científics de la Universitat de Califòrnia, San Francisco, als Estats Units, han aconseguint traduir les senyals cerebrals en paraules. Tot i que de moment l’aparell es troba en una fase de desenvolupament molt primerenca, els seus inventors creuen que aquesta mena de decodificador pot servir per, d’aquí a un temps, dissenyar implants cerebrals que puguin tornar la capacitat de parlar a persones que l’hagin perdut a causa de lesions cerebrals traumàtiques o causades per accidents cardiovasculars i també a les qui pateixin malalties neurològiques com ara l’esclerosi o el Parkinson.
El líder de l’equip, el professor Edward Chang, expert en neurocirurgia a la universitat californiana, ha declarat en un comunicat que el resultats d’aquest experiment són “una prova increïble del principi que amb la tecnologia que tenim al nostre abast podem construir un aparell clínicament viable per a pacients amb pèrdua de la parla”.
Tal com expliquen Chang i el seu equip en un article publicat a la revista ‘Nature’, el seu treball va consistir a registrar l’activitat cerebral de cinc pacients d’epilèpsia, que ja duien implants cerebrals com a part del seu tractament, mentre llegien una sèrie de frases en veu alta. A partir d’aquí, dues xarxes neurals d’intel·ligència artificial, programades per reconèixer patrons, van començar a decodificar l’activitat dels seus cervells, predint les instruccions enviades als llavis, la llengua, la mandíbula i la gola per tal de crear les paraules i fent servir aquests moviments per generar les paraules en so per ordinador.
Per posar a prova els resultats d’aquesta prova, els investigadors van reproduir els sons generats per les xarxes neurals a diverses persones perquè transcrivissin què havien entès dins d’una llista tancada de possibilitats. Tot i que les respostes van variar segons les opcions proposades, la mitjana obtinguda indica que els oients van poder identificar el 70% de les paraules quan se’ls donaven 25 opcions per cada una. Si els en donaven 50, la proporció de respostes correctes baixava fins al 47%.
Canviar el focus d’aquest tipus d’investigacions de la generació de paraules al cervell a les ordres de moviment que ens les fan pronunciar, doncs, va demostrar ser una gran idea, ja que els sistemes més avançats de reconeixement de paraules que hi ha actualment només poden processar unes vuit paraules per minut en comptes de les 150 que és capaç de generar aquest nou sistema.
El mètode ideat per l’equip d’Edward Chang, a més, té un avantatge cabdal: com que reconeix les ordres enviades a la parla, no hi ha cap perill que els pensaments siguin llegits per la xarxa neural i convertits en paraules que pugui sentir qualsevol persona que sigui a prop d’un portador d’implants d’aquest tipus. Així doncs, protegeix molt més la privacitat dels seus usuaris potencials.
Aquesta mateixa característica, però, també limita la seva utilitat a persones que no han perdut mobilitat a la boca a causa d’algun tipus d’accident o malaltia al cervell, i no pas als qui mai no han pogut articular paraules.
