La divisió renovable d’Endesa, Enel Green Power, ha produït més de 1.969 gigavats hora (GWh) d’energia hidroelèctrica a Catalunya durant els primers quatre mesos de l’any, la qual cosa suposa un notable increment respecte al mateix període de l’any anterior. En concret, d’un 83%. D’aquesta manera, les centrals hidràuliques, capdavanteres al territori en energia renovable, haurien satisfet l’equivalent al consum energètic anual de prop de 563.000 llars, o el que és al mateix, d’una ciutat com Tarragona durant un any i quatre mesos. De fet, i malgrat no arribar a màxims històrics, aquesta xifra es troba un 23,7% per sobre de la mitjana, que es situa al voltant dels 1.592 GWh, i s’ha aconseguit produir mitjançant les 55 centrals hidroelèctriques que Endesa té repartides per tot Catalunya, les quals entren en funcionament un cop s’han cobert i garantit les necessitats essencials com són el consum de boca, el cabal ecològic dels rius i el regadiu.
L’augment d’aquest tipus d’energia renovable ha estat possible per l’alt volum de precipitacions que hi ha hagut durant el primer quadrimestre de l’any en comparació amb l’any passat, que va ser molt sec, i també molt superior a la mitjana històrica. També hi han influït les nevades acumulades durant tot l’hivern, que estan contribuint a un desgel generós durant la primavera provocat per l’augment de les temperatures, així com a l’òptim aprofitament de les reserves d’aigua als pantans i cabals en els rius gràcies a una contínua millora en l’eficiència operativa per part d’Endesa i al compromís de la Companyia amb el medi ambient i altres usos, com per exemple laminar crescudes als rius per regular els cabals o buidatges extraordinaris per arrossegar macròfits (plantes aquàtiques) que s’acumulen en el tram final dels rius. En aquest sentit, els embassaments on Endesa té centrals hidroelèctriques han acumulat aigua fins a un 85,9% de la seva capacitat total de mitjana. En termes absoluts vol dir que, dels 3.828 hm3 de capacitat global que tenen les conques de la Garona, la Ribagorçana, el Segre, la Pallaresa, l’Ebre, el Ter i el Llobregat, aquestes van acumular a 30 d’abril reserves de fins a 3.288 hm3 d’aigua.
Totes les conques hidràuliques catalanes han incrementat la seva generació durant el primer quadrimestre, però en destaquen especialment les conques internes, que han crescut prop d’un 164%. Les segueixen de prop les conques de l’Alt i el Baix Pallaresa, amb un 130 i 129%, respectivament. En tercer lloc destaca la Ribagorçana, que inclou també la Franja, amb prop d’un 122%, i ja per sota la conca del riu Garona, on s’ha incrementat la generació en un 89%. Ja a més distància, tanquen el rànquing les conques del Segre i l’Ebre, amb augments respecte al mateix període de l’any passat del voltant del 61 i el 50%. D’altra banda, les conques que més s’han acostat a la seva capacitat màxima durant els primers quatre mesos de l’any són la del Llobregat (94%), l’Ebre i el Ter (92%), el Segre i la conca Pallaresa (84%), la Ribagorçana (74%) i, per últim, a molta distància, la conca de la Garona (35%).
