!--akiadsense-->
Segons indiquen diversos estudis, les poblacions d’algunes de les espècies de ratpenat que viuen a Catalunya estan disminuïnt. És el cas, especialment, de les que necessiten coves o arbres madurs per refugiar-se, ja que l’acció dels humans, ja sigui a través de la pràctica de l’espeleoturisme, la tala i els incendis forestals i l’ús massiu d’insecticides destrueixen els seus hàbitats i els priven de l’aliment. Això, és clar, també té un efecte en la resta de l’ecosistema, ja que actuen com a reguladors de les poblacions d’insectes i poden ser molt importants a l’hora de controlar plagues que poden afectar tant els boscos com les explotacions agrícoles. Aquests animals, però, també són capaços de viure en estructures construides pels humans, i a més de les que han ocupat tradicionalment -ermites, masies, soterranis…- també habiten galeries i cavitats dels embassaments del nostre país i mines abandonades.
El darrer cens, elaborat per tècnics del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya com a part d’una iniciativa impulsada per la companyia energètica Endesa, mostra que aquestes instal·lacions acullen com a mínim 4.800 individus de 12 espècies diferents. Al llarg de l’any 2018, els experts del CTFC van visitar túnels, passadissos, edificis i cavitats de les infraestructures hídriques de les conques dels rius Segre, Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana, recollint dades de gran valor científic sobre la biologia i la distribució dels ratpenats i les seves poblacions i detectant que, de les 12 espècies localitzades, cinc són considerades vulnerables i una està en perill d’extinció, cosa que fa encara més important tant la investigació com la posada en marxa de mesures de protecció, com és el cas del projecte Endesabats.
!--akiadsense-->
Un dels indrets amb més potencial per als ratpenats són les mines abandonades dels voltants de Mequinensa, a la Franja de Ponent, on hi ha una gran activitat del gènere Myotis que comprèn, entre moltes altres espècies, el ratpenat de peus grans. A les mines, però, el més observat fins ara ha estat el ratpenat de ferradura gran, que també és present a l’antiga cimentera de la localitat, amb uns 400 individus que conviuen amb entre 200 i 250 exemplars més d’altres espècies. A la Franja mateix, però, hi ha altres indrets d’interès pel que fa als ratpenats com l’embassament de Santa Anna, on s’ha trobat una colònia d’entre 30 i 50 individus de ratpenat de ferradura petit i també de ferradura gran i mitjà, amb uns 200 individus més. Per les característiques de la presa, que frena l’aigua i crea una superfície plana i en un espai obert i a gran alçada, és un territori de caça perfecte per a aquests animals. D’altra banda, l’embasament d’Utxesa, a Lleida, a pocs metres del pantà i envoltat d’un bosc de pins a un costat i camps de conreu a l’altre, proporciona als ratpenats una heterogeneïtat de paisatges és molt bona, ja que els permet disposar de diversos entorns on caçar i beure. Allà, justament, s’han vist més d’una seixantena d’individus pertanyents a set espècies diferents, cosa que ha fet que els tècnics es mostressin optimistes pel que fa als descobriments que puguin fer en visites futures.
!--akiadsense-->
El ratpenat més nombrós que habita aquest tipus d’instal·lacions, però, és el ratpenat peus grans (Myotis capaccinii), del qual es calcula que hi ha una població d’entre 3.000 i 3.500 exemplars a Catalunya i uns 2.000 més a l’Aragó. Estudiant-los, s’han pogut observar diversos tipus de refugi, que fan servir per reproduir-se, per passar l’hivern o per viure la resta de l’any. Aquesta espècie, en perill d’extinció i molt lligada als ecosistemes aquàtics i de galeries subterrànies que es troben a prop de rius i de pantans, requereix un seguiment especial i mirar de trobar solucions o millores que facilitin la seva conservació i l’augment de les seves poblacions. En aquest sentit, les infraestructures hídriques com els embassaments, centrals hidroelèctriques, etc són un element que cal tenir molt en compte ja que, a més de la seva funció en l’abastiment d’aigua i la generació d’energia, també poden ser un refugi on aquests animals poden prosperar.
