Segons indiquen diversos estudis, les poblacions d’algunes de les espècies de ratpenat que viuen a Catalunya estan disminuïnt. És el cas, especialment, de les que necessiten coves o arbres madurs per refugiar-se, ja que l’acció dels humans, ja sigui a través de la pràctica de l’espeleoturisme, la tala i els incendis forestals i l’ús massiu d’insecticides destrueixen els seus hàbitats i els priven de l’aliment. Això, és clar, també té un efecte en la resta de l’ecosistema, ja que actuen com a reguladors de les poblacions d’insectes i poden ser molt importants a l’hora de controlar plagues que poden afectar tant els boscos com les explotacions agrícoles. Aquests animals, però, també són capaços de viure en estructures construides pels humans, i a més de les que han ocupat tradicionalment -ermites, masies, soterranis…- també habiten galeries i cavitats dels embassaments del nostre país i mines abandonades.
El darrer cens, elaborat per tècnics del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya com a part d’una iniciativa impulsada per la companyia energètica Endesa, mostra que aquestes instal·lacions acullen com a mínim 4.800 individus de 12 espècies diferents. Al llarg de l’any 2018, els experts del CTFC van visitar túnels, passadissos, edificis i cavitats de les infraestructures hídriques de les conques dels rius Segre, Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana, recollint dades de gran valor científic sobre la biologia i la distribució dels ratpenats i les seves poblacions i detectant que, de les 12 espècies localitzades, cinc són considerades vulnerables i una està en perill d’extinció, cosa que fa encara més important tant la investigació com la posada en marxa de mesures de protecció, com és el cas del projecte Endesabats.
Un dels indrets amb més potencial per als ratpenats són les mines abandonades dels voltants de Mequinensa, a la Franja de Ponent, on hi ha una gran activitat del gènere Myotis que comprèn, entre moltes altres espècies, el ratpenat de peus grans. A les mines, però, el més observat fins ara ha estat el ratpenat de ferradura gran, que també és present a l’antiga cimentera de la localitat, amb uns 400 individus que conviuen amb entre 200 i 250 exemplars més d’altres espècies. A la Franja mateix, però, hi ha altres indrets d’interès pel que fa als ratpenats com l’embassament de Santa Anna, on s’ha trobat una colònia d’entre 30 i 50 individus de ratpenat de ferradura petit i també de ferradura gran i mitjà, amb uns 200 individus més. Per les característiques de la presa, que frena l’aigua i crea una superfície plana i en un espai obert i a gran alçada, és un territori de caça perfecte per a aquests animals. D’altra banda, l’embasament d’Utxesa, a Lleida, a pocs metres del pantà i envoltat d’un bosc de pins a un costat i camps de conreu a l’altre, proporciona als ratpenats una heterogeneïtat de paisatges és molt bona, ja que els permet disposar de diversos entorns on caçar i beure. Allà, justament, s’han vist més d’una seixantena d’individus pertanyents a set espècies diferents, cosa que ha fet que els tècnics es mostressin optimistes pel que fa als descobriments que puguin fer en visites futures.
El ratpenat més nombrós que habita aquest tipus d’instal·lacions, però, és el ratpenat peus grans (Myotis capaccinii), del qual es calcula que hi ha una població d’entre 3.000 i 3.500 exemplars a Catalunya i uns 2.000 més a l’Aragó. Estudiant-los, s’han pogut observar diversos tipus de refugi, que fan servir per reproduir-se, per passar l’hivern o per viure la resta de l’any. Aquesta espècie, en perill d’extinció i molt lligada als ecosistemes aquàtics i de galeries subterrànies que es troben a prop de rius i de pantans, requereix un seguiment especial i mirar de trobar solucions o millores que facilitin la seva conservació i l’augment de les seves poblacions. En aquest sentit, les infraestructures hídriques com els embassaments, centrals hidroelèctriques, etc són un element que cal tenir molt en compte ja que, a més de la seva funció en l’abastiment d’aigua i la generació d’energia, també poden ser un refugi on aquests animals poden prosperar.
