Els traficants de rèptils busquen noves espècies per capturar a les revistes científiques

Les descripcions i localitzacions els són molt útils per aconseguir exemplars ràpidament i vendre'ls com a novetat mundial

El tràfic d’animals –i també el de plantes– és una de les principals amenaces per a la biodiversitat mundial, no només per la retirada d’exemplars en perill dels seus hàbitats naturals sinó, també, pels problemes que poden causar aquests si acaben alliberats en un altre ecosistema, on es poden convertir en espècies invasores i destruir l’equilibri natural. En un article a la revista ‘Mongabay’, però, el divulgador científic Pavel Toropov parla d’una particularitat d’aquest comerç il·legal en què no es pensa gairebé mai: la seva relació amb la literatura científica i amb les noves espècies que, tot just acabades de descobrir, es poden convertir en una possessió molt preuada i amb compradors delerosos de tenir-ne un exemplar.

Toropov cita Sandra Altherr, fundadora de Pro Wildlife, explicant-li un acudit intern: “Què passa quan es descobreix una nova espècie de gecko? Dos alemanys fan les maletes i pugen a un avió”. A banda del fet que Alemanya és una gran potència en el tràfic il·legal de rèptils, una dada molt poc coneguda, també indica com els traficants llegeixen constantment revistes científiques esperant l’anunci del descobriment d’una nova espècie, acompanyada de la seva descripció i de l’indret on ha estat descoberta. Això explica com, per exemple, un estudi publicat fa pocs mesos a ‘Nature Communications’ indicava que el 36% de les espècies conegudes de rèptils són a la venda i que això incloïa 137 espècies que fa menys de vint anys que se sap que existeixen. Toropov posa l’exemple del gecko marbrat de Takou, descobert el 2010 al Vietnam i que, el mateix any, ja era possible comprar al mercat negre. Les espècies noves no són és úniques que es valoren especialment sinó que les redescobertes també tenen molt de valor.

Un rèptil en llibertat | Pixabay

Tot plegat fa que alguns dels científics que apareixen a l’article exposin les seves reserves a l’hora d’especificar el lloc de descoberta o redescoberta de les espècies als articles de la premsa especialitzada, una tradició de segles i que ajuda la resta de companys a saber on trobar cada animal però que, com s’ha vist, també és esperat amb delit pels qui volen fer-se rics. En aquests casos, a més, hi ha un problema afegit: com a mínim durant un temps, una espècie nova o que ha estat tornada a trobar al cap de molt de temps no té cap tipus de protecció i, per tant, traficar-hi és fàcil encara que, en realitat, estigui en perill d’extinció.

Nou comentari