Un grup d’enginyers de la Universitat de South Austràlia han decidit inspirar-se en una màquina de volar pràcticament perfecta de fa 300 milions d’anys per imaginar com seran els drons del futur. Equipats amb ales, aquests aparells podrien assemblar-se molt als espiadimonis. Durant el confinament de 2020, un equip d’estudiants de doctorat liderats pel professor Javaan Chahl va dissenyar i provar parts d’un dron inspirat en aqusts insectes i que podria igualar les seves habilitats surant, desplaçant-se i fent acrobàcies. Treballant a distància, digitalitzant fotografies, resolent problemes a la pissarra i elaborant models 3D, aquest equip ha acabat publicant un article a la revista ‘Drones’ on descriuen l’espiadimonis com “l’insecte volador cim” i expliquen com se’n poden aprendre moltissimes coses. Per començar, la seva extraordinària eficiència en tots els aspectes del vol.
Durant els sis mesos –com a molt– que passen des que surten de l’aigua fins que moren, els espiadimonis mascles es veuen immersos en una batalla sense fi contra els seus rivals. L’aparellament, a més, requereix perseguir les femelles per l’aire alhora que esquiven els possibles depredadors. Al cap de milions d’anys d’evolució, el seu disseny és pràcticament perfecte: poden girar a grans velocitats tot i la seva mida, enlairar-se duent més de tres vegades el seu pes corporal, i a l’hora de caçar tenen un 95% de probabilitats d’èxit. En un moment on l’ús de drons està creixent enormement per a fer un munt de serveix diferents, del militar al mèdic passant pel transport i entrega de mercaderies, prendre l’espiadimonis com a model sembla una tria lògica.
Per al seu nou disseny, els enginyers i dissenyadors van elaborar imatges en 3D de diverses espècies d’espiadimonis per poder-les comparar. En general, aquests insectes són llargs, lleugers i rígids, amb una eficiència aerodinàmica molt alta, i el seu llarg abdomen, que suposa aproximadament un 35% del seu pes corporal, no només acull el seu tracte digestiu i l’aparell reproductiu sinó que ajuda en l’estabilitat i la maniobrabilitat. Un dron basat en ells, doncs, podria agafar i transportar càrregues pesants, moure’s àgilment entre persones sense problemes, explorar entorns naturals… La natura, gairebé sempre, té la resposta.
