Els boscos del nostre planeta han crescut una superfície similar a la de França des de l’any 2000, segons un estudi liderat per WWF (Fons Mundial per a la Natura) i Birdlife International i que ha fet servir dades obtingudes per satèl·lit per elaborar un mapa de boscos regenerats d’arreu del món. Aquest càlcul, a més, inclou només els que s’han restablert de manera natural o amb molt poca intervenció, és a dir, plantant arbres nadius, eliminant plantes invasores o retirant el bestiar que s’alimentava dels plançons. Segons els mateixos conservacionistes, aquests boscos regenerats tenen el potencial d’absorbir unes 5,9 gigatones de diòxid de carboni, una quantitat que supera les emissions anuals dels Estats Units.
Malgrat aquestes dades, i la constatació que la regeneració natural dels boscos és més barata, més eficient en carboni i millor per a la biodiversitat que no pas la creació de boscos “artificials”, el cert és que la desforestació continua destruint moltíssima més superfície forestal de la que es recupera i que aturar una i ajudar a l’altra són dues accions importantíssimes si es vol impedir que el canvi climàtic arribi a extrems perillosos.
Mirant les dades concretes, la Mata Atlàntica del Brasil, amb més de quatre milions d’hectàrees recuperades en vint anys, és un dels casos més esperançadors, com també els boscos boreals de Mongòlia, que han recuperat més d’un milió d’hectàrees de superfície en el mateix període de temps, o algunes zones d’Àfrica central i del Canadà, on s’han obtingut dades molt prometedores. Amb tot, insisteixen les organitzacions responsables de l’estudi, aquesta recuperació continua sent incapaç de compensar el ritme de la desforestació en altres indrets, i calen accions contundents per aturar-la si no volem que la pèrdua de masses forestals redueixi, encara més, la capacitat del planeta d’absorbir carboni.
