El consum de carn continua creixent arreu del món i als països desenvolupats supera, de molt, el que seria recomanable per a la salut. En vista d’això, els científics treballen per trobar maneres més sanes i sostenibles d’alimentar-nos i que, alhora, tinguin més bon gust, molt sovint imitant el de la carn, el peix, els ous, la llit, el formatge… La feina, però, no és gens fàcil. En un article a la revista ‘Science of Food’, David Julian McClements i Lutz Grossmann examinen aquestes investigacions, la seva especialitat, davant l’increment de l’interès per projectes d’aliments basats en plantes com Beyond Meat o Impossible Foods.
McClements, que dirigeix un equip de la Universitat de Massachusetts-Amherst especialitzat en el disseny de proteïnes basades en les plantes, i Grossmann, membre de l’equip i expert en fonts alternatives de proteïnes, reconeixen que hi ha un munt d’innovació i inversió en l’àrea i que les companyies els contactes sovint per demanar-los ajuda en el desenvolupament de menjars que imiten la carn, el peix o els ous però que no tenen prou coneixements en la matèria. Tot i ser una indústria en creixement i que podria tenir un paper important en la sostenibilitat alimentària, McClements escriu que “una dieta basada en plantes no és necessàriament millor que una dieta omnívora, des d’un punt de vista nutricional”. Així, els productes d’origen vegetal han de ser reforçats amb micronutrients presents de manera natural als aliments d’origen animal, com ara la vitamina D, el calci o el zinc, a més de ser digeribles i aporta els aminoàcids essencials que necessitem. El problema, però, és que molts dels productes ultraprocessats d’origen vegetal que es produeixen actualment no són saludables sinó que són plens de greixos saturats, sal i sucre, i això no hauria de ser necessàriament així.
A l’article, McClements explica els esforços que s’estan fent per aconseguir que els menjars processats siguin més sans, dissenyar-los perquè tinguin totes les vitamines i minerals que necessitem i també elements que els donin més bon gust, siguin barats i, en definitiva, que es puguin incorporar tots aquests aliments a la nostra dieta diària. En la majoria de casos, però, encara queda molta feina per fer. Tenint en compte que la indústria càrnica és responsable d’un 14,5% de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle, i mentre aquestes solucions no arribin, tenim unes quantes opcions a les nostres mans: reduir el nostre consum de carn, eliminar el malbaratament alimentari i, tenint en compte el cost ecològic de criar un animal per a convertir-lo en menjar, aprofitar-lo al màxim.
