Els aeroports poden generar prou energia solar com per abastir una ciutat

Un estudi fet a Austràlia posa aquestes infraestructures en una posició ideal per acollir granges fotovoltaiques

Els aeroports públics australians podrien produir prou electricitat com per abastir 136.000 llars si els seus terrats estiguessin coberts de plaques solars. Aquest és el resultat a què ha arribat un equip de la Universitat RMIT que, publicat a la revista ‘Journal of Building Engineering’, compara l’electricitat que generen les plaques solars als habitatges d’una ciutat mitjana del país amb la que podrien generar els 21 aeroports federals del país. Així, si aquestes infraestructures comptessin amb granges fotovoltaiques, aconseguirien 10 vegades més electricitat que les 17.000 plagues que hi podria haver als terrats dels edificis d’habitatges de la ciutat i, a més, estalviarien l’emissió de 151.600 tones de gasos d’efecte hivernacle cada any. Aquest estudi, doncs, posa de relleu el valor de concentrar els esforços en les energies renovables en grans instal·lacions centralitzades instal·lades al terrat de grans superfícies, encara que les instal·lacions domèstiques també puguin fer una aportació significativa.

Els aeroports són infraestructures especialment indicades per a la instal·lació de grans superfícies de captació d’energia solar perquè sempre són en zones on no hi ha edificis alts ni arbres que puguin fer ombra i en un país amb el clima d’Austràlia, la irradiació es maximitza. En aquest estudi, els científics van mapejar els edificis de tots els aeroports federals del país i, després d’excloure les superfícies on seria complicat posar-hi plaques solars, com les cúpules o els sostres arrodonits dels hangars, es van identificar 2,61 quilòmetres quadrats de superfície idònia per a la instal·lació de cèl·lules fotovoltaiques. Després, els investigadors van calcular l’angle idoni en cada cas i maximitzar l’eficiència de les instal·lacions. Així es van adonar, per exemple, que l’aeroport de Perth tenia la capacitat de generació més gran de totes, duplicant el d’una ciutat de mida mitjana i sent, aproximadament, la mateixa que la dels aeroports d’Adelaida, Sidney, Moorabin i Townsville plegats.

Plaques solars al sostre d'un magatzem logístic de Bon Preu  | ACN
Plaques solars al sostre d’un magatzem logístic de Bon Preu | ACN

Així doncs, i tot i que pot ser molt diferent en cada país i en cada cas, sembla que les polítiques energètiques haurien de tenir molt en compte la possibilitat de fer servir els aeroports com a fonts d’energia que no només podrien abastir-se a elles mateixes sinó que fins i tot podrien enviar l’electricitat suplementària a altres indrets. En el cas de Catalunya, actualment l’aeroport d’El Prat compta amb una de les instal·lacions de captació d’energia solar tèrmica més grans d’Europa, que produeix el 70% de la seva aigua calenta sanitària. El futur, però, podria ser en la generació d’electricitat.

Nou comentari