Les darreres dades de la Sloan Digital Sky Survey (“Estudi Digital del Cel Sloan”, SDSS) inclouen l’estructura interna i la composició de gairebé 5.000 galàxies properes que han estat estudiades durant els primers tres anys del programa de Mapeig de Galàxies Properes (MaNGA, en anglès) de l’Observatori Apache Point (Nou Mèxic, Estats Units). Aquest programa fa servir una tècnica anomenada espectroscòpia resolta per estudiar galàxies amb molt de detall, aconseguint molta informació a partir de la llum que emeten els objectes en diferents freqüències d’ona i el moviment de les estrelles i del gas. Aquest cop, però, és el primer que es fa servir aquest mètode per a milers de galàxies alhora.
La intenció de MaNGA és estudiar la història vital de les galàxies existents a dia d’avui, des de la seva formació i fins a la seva mort o la fi de la seva capacitat de crear noves estrelles. Així, per exemple, les galàxies considerades “mortes” emeten gas calent ionitzat, cosa que podria donar suport a la teoria que afirma que els vents emesos pel forat negre supermassiu del centre d’una galàxia poden acabar amb el naixement de nous astres. L’objectiu del SDSS és estudiar una mostra que arribi al doble de galàxies, unes 10.000, quantitat a què s’espera que s’arribi de cara al 2020.
Un altre element important d’aquestes darreres informacions és la Biblioteca Estel·lar MaNGA, que compté l’espectre de llum de més de 3.000 estelles de la nostra galàxia i que, quan s’acabi de fer, en tindrà entre 5.000 i 6.000. Aquestes dades podran servir per conèixer la Via Làctia i per analitzar les estrelles que composen les que tenim més a prop. Aquesta biblioteca és una de les més completes del món i una eina essencial per poder conèixer les poblacions d’estrelles de les galàxies que tenim més a l’abast.
