Un estudi elaborat pel Paratge Natural de Poblet ha identificat des del 2012 un total de 475 espècies d’escarbats, de les quals 282 són sapróxilics. Aquests coleòpters representen una peça bàsica en el reciclatge de la matèria orgànica, en la polinització i com aliment de molt vertebrats, per la qual cosa són fonamentals pels processos ecològics dels boscos. Això situa els del Paratge Natural de Poblet com un dels boscos més ben conservats a tota la zona mediterrània de Catalunya.
Els escarabats saproxílics són un grup molt divers i encara molt desconegut, tot i que compta amb moltes espècies amenaçades. Per ampliar el coneixement d’aquesta espècie i afavorir-ne la conservació, el Paratge Natural de Poblet ha promogut diversos estudis en els últims anys. Així, s’han identificat tres primeres cites a la Península Ibèrica i nou per Catalunya, una xifra que evidencia la singularitat del bosc de Poblet.
Fusta morta per l’aliment i el refugi
La presència d’aquests coleòpters està directament relacionada amb la disponibilitat de fusta morta a terra o en peu, ja que poden arribar a viure diversos anys en forma de larva dins un tronc. Precisament, el Paratge Natural de Poblet disposa d’aquests hàbitats que proporcionen aliment i refugi a una infinitat d’espècies de fongs i d’insectes, entre les quals destaquen per la seva diversitat els escarabats saproxílics.
En l’àmbit mediterrani, el nombre de boscos amb estructures forestals complexes, arbres veterans, gruixuts, amb cavitats i fusta morta és limitat, atès que durant segles hi ha hagut un ús intensiu de la fusta. A més, tradicionalment la creença dominant vinculava l’absència de fusta morta amb la prevenció d’incendis. No obstant això, s’ha vist que la presència de fusta morta no incideix en la propagació del foc, i que la diversitat d’escarabats pot afavorir el control de plagues. És per això que darrerament s’ha posat en valor la importància d’incorporar mesures en la gestió forestal per afavorir el desenvolupament d’aquest grup d’insectes.
