El Hubble celebra l’aniversari observant una estrella que lluita contra la seva autodestrucció

AG Carinae és una estrella molt poc comuna i que tindrá una vida curta i violenta

El Telescopi Espacial Hubble de la NASA va ser llançat fa poc més de 31 anys, el 24 d’abril de 1990. Per celebrar el seu aniversari, la setmana passada va passar el seu dia observant AG Carinae, una de les estrelles més brillants de la nostra galàxia. Situada a 20.000 anys-llum de la Terra, només té setanta cops la massa del nostre Sol: brilla un milió de cops més, un exemple d’estrella que viu molt ràpid i morirà jove en una explosió cataclísmica. De fet la seva inestabilitat, i les seves explosions, són el que la fa tan interessant, ja que és molt poc habitual i, en tota la nostra galàxia i les més properes, hi ha menys de 50 estrelles del seu tipus. La seva brillantor intensíssima ve d’un consum enorme d’energia, i això fa que l’estrella estigui lluitant constantment contra ella mateixa, inflant-se i expulsant les seves capes externes a l’espai per evitar col·lapsar completament i autodestruir-se. Això és el que fa que AG Carinae estigui envoltada d’una closca de gas i pols brillants, resultat d’explosions que van tenir lloc fa 10.000 anys i que han deixat una quantitat de material equivalent a 10 cops la massa del Sol en un radi de cinc anys-llum al voltant de l’estrella.

El fet, però, és que estrelles com aquesta, que expulsen material per evitar esclatar en una supernova i continuar sent estables, duren poc, en termes còsmics, i només poden evitar el seu destí violent una o dues vegades. Després de l’explosió, tornen a una mida normal i estan tranquil·les durant un temps abans de tornar a desestabilitzar-se cada cop més. Això fa que les seves vide són curtes i que, si el Sol, per exemple, haurà existit durant uns 10.000 milions d’anys, AG Carinae només ho faci durant uns quants milions… i ja els té. Tot i que està tranquil·la, continua emetent radiació i vent estel·lar –plasma– que és el que dóna la forma al seu halo. A la imatge del Hubble es pot veure el material vermell –hidrogen i nitrogen incandescents– i les estructures blaves –pols que reflecteix la llum de l’estrella–. El Telescopi Espacial va capturar les darreres imatges d’AG Carinae en llum visible i en ultravioleta, que mostra més detalls sobre les estructures que l’envolten.

Nou comentari