És possible desenvolupar un nou paradigma energètic més sostenible?
La Unió Europea té clara la resposta afirmativa, i ha posat sobre la taula el repte d’assolir una economia baixa en carboni en 2050, i ja en la propera dècada, aconseguir una reducció de les emissions domèstiques dels gasos d’efecte hivernacle un mínim d’un 40% menys respecte a 1990, i un consum d’energies renovables consumides a la UE d’un 27%. En aquest repte global per combatre els efectes del canvi climàtic, el gas natural es presenta com un alumne avantatjat, una peça clau del tauler de joc de la necessària transició energètica per aconseguir un sistema baix en emissions de carboni.
Què aporta el gas natural en aquesta lluita titànica?
És la font d’energia més neta, menys contaminant i amb menor contingut en carboni de tots els combustibles fòssils, de manera que pren una especial importància per la reducció de les emissions d’agents contaminants i per a la millora de la qualitat de l’aire. En comparació amb altres combustibles, el gas natural redueix considerablement les emissions d’òxids de nitrogen i gairebé completament les emissions de partícules en suspensió i diòxid de sofre, principals causants de problemes de salut respiratoris. Més enllà de la qualitat de l’aire, el gas natural contribueix a la lluita contra el canvi climàtic perquè redueix en un 25% les emissions de diòxid de carboni, principal causant de l’efecte hivernacle.
