Extreure cilindres de fang de les zones humides i els llits dels rius és, d’una manera semblant al que passa amb els cilindres de gel d’altres zones, una bona manera d’obtenir un registre dels canvis que hi ha hagut en un indret durant milers i milers d’anys. Una finestra al passat que només cal aprendre a desxifrar per tenir a l’abast una quantitat enorme d’informació que permet conèixer millor la història no només una regió en concret sinó, sovint, de tot el planeta. En un reportatge publicat per la cadena britànica BBC, un grup de científics explica com les anàlisis del pol·len dipositat a cada capa de fang ha permès entendre quan i com els humans van començar a modificar la vegetació.
Tot i que esperaven veure les primeres senyals d’intervenció humana als nivells corresponents a fa pocs segles, coincidint amb els grans canvis del paisatge que va dur la Revolució Industrial, els resultats els van obligar a canviar d’opinió perquè els primers impactes de la nostra espècie en la natura, segons els registres del fang, són de fa 4.000 anys, un descobriment que pot tenir molta importància a l’hora d’entendre quin és el present i el futur dels paisatges naturals del nostre planeta. Analitzant el pol·len de cada capa, any rere any, s’han pogut datar i saber quines plantes creixien a cada moment. Començant per el final de la darrera Edat de Gel, fa 18.000 anys, van anar seguint una història relativament estable fins que, de sobre, tot va canviar ràpidament: els humans estaven talant arbres per tenir lloc per viure, per cultivar i perquè els seus animals pasturessin. Els 1.100 nuclis de fang de 1.000 indrets diferents, que comprenien tots els continents menys l’Antàrtida, mostren exactament el mateix.
Això seria, segons l’article, la marca de l’inici de l’Antropocè, en què els humans han estat la força més important que ha marcat els canvis en els ecosistemes de la Terra. Uns canvis que, segons explica el fang, continuen produint-se ràpidament, incloent els causats per l’escalfament global. Això, a més, podria anar més enllà del que ens pensem: si volem que els boscos capturin tant de carboni com es pugui per aturar el canvi climàtic, haurem d’intervenir i fer-los créixer de la manera que ens resulti més profitosa a nosaltres i, també, més segura per a ells i per als éssers vius que els habiten.
