El consum regular de sardines prevé la diabetis tipus 2

El consum de sardina també millora altres paràmetres de salut, com la regulació del colesterol, la disminució dels triglicèrids i la reducció de la pressió arterial

Els efectes saludables de la sardina i del peix blau són àmpliament coneguts: els elevats nivells de greixos insaturats ajuden a regular el colesterol i a prevenir malalties cardiovasculars. Però els efectes positius no s’acaben aquí. Un estudi liderat per la professora i investigadora dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) Diana Díaz Rizzolo ha descobert que el consum regular de sardines té un efecte preventiu davant la diabetis tipus 2. Nutrients presents en la sardina en altes quantitats, com la taurina, l’omega 3, el calci i la vitamina D, tenen un rol protector davant d’aquesta malaltia, que afecta al voltant d’un 14% de la població espanyola de més de 18 anys, segons l’estudi [email protected] de CIBERDEM.

“El consum de sardina no només és assequible econòmicament i fàcil de trobar, sinó que és segur i preventiu davant la diabetis tipus 2. És un gran descobriment científic. És fàcil recomanar-ne el consum des de la consulta mèdica i assumible per part de la població”, explica Diana D. Rizzolo. Els resultats de l’estudi s’han publicat en obert a la revista Clinical Nutrition.

Banc de sardines | Wikimedia Commons
Banc de sardines | Wikimedia Commons

Dues llaunes de sardines a la setmana

L’estudi va incloure 152 pacients de tres centres d’atenció primària de 65 anys o més amb prediabetis (uns nivells de glucèmia en dejú entre 100-124 mg/dl). Tots els pacients van entrar en un programa nutricional enfocat a disminuir el risc de patir la malaltia, però només el grup d’intervenció va afegir a la dieta 200 grams setmanals de sardines (dues llaunes de sardines amb oli d’oliva). Per facilitar-ne el consum, gràcies a la col·laboració de la Fundació Alicia, els participants van rebre un llibre de receptes a base de sardines en llauna. Es va aconsellar que es mengés la sardina sencera, és a dir, sense treure’n l’esquelet, atès que aquesta part és especialment rica en calci i vitamina D.

El grup que no va incloure sardines a la dieta va començar amb un 27% de persones amb un risc molt alt de patir diabetis (mesurat a través del qüestionari FINDRISC), i al cap d’un any un 22% continuava en aquesta classificació. D’altra banda, el grup que va prendre sardines tenia un 37% de participants amb un risc alt en iniciar l’estudi, i al cap d’un any només un 8% continuaven tenint un risc molt alt. A més, van millorar altres paràmetres bioquímics importants, com la disminució de l’índex de resistència a la insulina (HOMA-IR) i l’augment del colesterol bo (HDL) i de les hormones que milloren el metabolisme de la glucosa (adiponectina), a més de disminuir els triglicèrids i la pressió arterial, entre altres paràmetres.

El fet que l’estudi es fes en persones a partir de 65 anys respon al fet que la incidència de la malaltia és més gran que en persones joves. “Amb l’augment de l’edat, les dietes restrictives (en calories o en grups d’aliments) poden jugar un paper protector de la diabetis, però el cost-benefici no sempre és positiu, tal com vam explicar en altres estudis”, assegura la doctora Rizzolo. Malgrat tot, Rizzolo afirma: “Els resultats ens fan pensar que podríem aconseguir un efecte preventiu igual d’interessant en persones més joves.”

Llauna de sardines en oli | Pixabay
Llauna de sardines en oli | Pixabay

El rol protector dels aliments, però no dels suplements

El fet que un aliment com la sardina, ric en taurina, omega 3, calci i vitamina D, tingui un efecte protector clar davant la diabetis no significa que prendre aquests suplements de manera aïllada aconsegueixi els mateixos efectes. “Els nutrients poden exercir un paper imprescindible en la protecció i el tractament de moltes patologies, però aquest efecte sol ser causat per l’acció sinèrgica entre ells i la matriu alimentària que els conté. Així, la sardina tindrà un element protector perquè és rica en els nutrients esmentats, però no ho seran tant els nutrients presos de manera aïllada en forma de suplements”, assegura Rizzolo.

En una segona fase, els investigadors han començat a estudiar l’efecte d’aquest peix blau sobre la microbiota intestinal, “atès que té un efecte sobre la regulació de molts processos biològics i hem d’entendre si ha jugat part d’aquest efecte protector davant la diabetis 2”, explica Rizzolo. També han iniciat estudis sobre la modulació de l’expressió d’alguns gens relacionats amb la inflamació i que podrien tenir un paper en el desenvolupament de la diabetis 2 i moltes altres malalties.

Nou comentari