D’absorbir a emetre CO2. L’alteració del cicle del carboni als oceans podria convertir-se en un greu problema que acceleri el canvi climàtic. L’agència de les Nacions Unides per a la ciència proposa una investigació en profunditat del carboni oceànic per saber com funciona. Amb això esperen evitar que sigui un altre element més de l’escalfament global. Aquestes són les idees que va llançar la setmana passada a la presentació del seu informe Integrated Ocean Carbon Research sobre la regulació climàtica dels oceans. L’estudi de la UNESCO remarca la funció del carboni oceànic en el clima. I per això crida a manterni el que anomena serveis oceànics claus, que estan amenaçats directament per l’acidificació, la desoxigenació i l’escalfament del mar. Com pensen fer-ho? El seu pla és establir un full de ruta que guiï les autoritats responsables del disseny de polítiques de mitigació i adaptació al canvi climàtic durant els propers due anys. Una feina d’estudi del cicle de captació del CO2 que no dubten a qualificar d’urgent.
Compendre la importància del carboni oceànic és entendre com funciona. Dels components terrestres, atmosfèrics i oceànics del cicle global del carboni que l’intercanvien en escales de temps de dècades a segles, l’oceà en té més del 90%. L’esment als segles no és casual. Quan es tracta de l’impacte de la humanitat en el clima, la Revolució Industrial és un període clau. Des de finals del segle XVIII, hem alterat dràsticament les reserves i els fluxos de carboni dins el sistema terra-atmosfera-oceà. La raó? L’ús intensiu del carboni fòssil del reservori geològic. Des de la Revolució Industrial, els oceans han estat el reservori del carboni generat per l’activitat humana. Sense aquests reservoris marins, juntament amb els terrestres, els nivells de CO2 serien un 50% més alts que els registrats el 2019. Unes dades ja molt per sobre el límit per conteni l’escalfament global a dos graus. Hi ha un altre efecte que ja s’està produint, l’acidificació de l’oceà. Aquest fenomen és el resultat d’alterar la química de l’aigua del mar en acumular-se aquest carboni generat per l’activitat humana a l’oceà. Aquests canvis afectaran el paper futur de l’oceà com a reservori de CO2 atmosfèric i, amb això, alteraran els ecosistemes marins de maneres que encara s’estan investigant.
El full de ruta que esmenta l’informe de la UNESCO proposa un programa conjunt d’investigació que guiï la presa de decisions adequades. I el primer pas és a les dades. La seva prioritat és manterni i millorar les observacions sostingudes de carboni oceànic d’alta qualitat. I amb elles poden quantificar les seves força i variabilitat. Aconseguir aquestes dades requereix diners. I Nacions Unides s’encarrega de recordar com d’important és el finançament. D’aquí que per a aquests sistemes d’observació de carboni parli de gestió cooperativa amb organitzacions i entitats participants, incloses les del sector privat. Si aquest riu de diners corre, el que demanen és que es continuï fent servir la teledetecció per a la investigació sinòptica del cicle del carboni oceànic. I aquesta no és l’única tecnologia que demanen. Com remarquen, és necessari conèixer millor aquest funcionament, així que creuen convenient impulsar noves tècniques mitjançant sensors i fer servir la intel·ligència artificial en la quantificació de processos, patrons i intercanvis en el cicle del carboni oceànic.
L’èmfasi en el coneixement és una de les parts que més remarquen en tractar aquest tema. Una forma en què consideren que s’ajudari a aconseguir-lo és millorant els vincles teòrics entre la biogeoquímica i l’ecologia. Això permetria construir sistemes de predicció de biogeoquímica i carboni oceànic confiables i complets. D’aquesta manera, afegeixen, s’aconseguirien tancar escletxes importants al nostre coneixement a través d’estudis de processos de laboratori i de camp. Això inclouria estudis de geoenginyeria degudament escalats per esclarir els mecanismes i contribuir a la parametrització del model. La clau, conclouen, és en integrar el continu terra-oceà més plenament a les avaluacions globals del cicle del carboni.
