El cap reduït que apareix a la pel·lícula “Sang sàvia” (“Wise Blood, 1979) del damós director nord-americà John Huston ha resultat ser real i, després d’anys en una universitat del l’estat nord-americà de Geòrgia, serà retornat al seu lloc d’origen. En un article publicat a la revista ‘Heritage Science’, un equip d’investigadors de la Universitat Mercer presenta els resultats de les anàlisis practicades al crani, que han corroborat que correspon a un home assassinat per un guerrer de la tribu dels jíbaros fa més d’un segle. A més, com que durant la pel·lícula el cap va ser enganxat a un cos de mentida, també s’ha vist com la cola emprada va malmetre’n algunes parts.
Els caps reduïts, anomenats “tzantza” en les llengües amazòniques, són el resultat d’un procés molt delicat consistent a separar la pell del crani, cosir els ulls i la boca i bullir-lo. Després se’n retira la carn amb un ganivet i es torna a col·locar sobre la calavera. Tota una mostra de les cultures guerreres de les selves d’Amèrica del Sud que, durant el segle XIX, es va fer molt popular entre els viatgers europeus i nord-americans. És per això, també, que se’n van fer moltes falsificacions, sovint extretes de morgues o de cadàvers acabats d’enterrar a cementiris, i aquesta és la causa que els científics de la Universitat Mercier no tinguessin clar si el cap reduït que tenien a la universitat era genuí o no.
Les anàlisis, que van incloure tomografies computeritzades, escànners, etc. van permetre elaborar un model tridimensional del tzantza i també comprovar que la pell havia estat retirada i després tornada a cosir i que, entre els 32 criteris acceptats per validar un cap reduït com a autèntic, en complia 30. Així doncs, es corroborava la història que coneixia la universitat, que va rebre el tzantza el 2016 després de la mort del biòleg Jim Harrison, que l’havia comprat a l’Amazònia equatoriana el 1942.
Segons els experts, la tradició de reduïr caps podria tenir l’origen en les enemistats entre tribus locals i en la intenció d’atrapar l’esperit del guerrer assassinat perquè la seva força passés a ajudar els seus vencedors. Durant els darrers anys, com la resta de restes humanes que hi havia exposades a museus del tot el món, els tzantzas han anat sent retornats als seus llocs d’origen en la mesura del possible. En el cas d’aquest, ha estat entregat al consolat equatorià de la ciutat d’Atlanta perquè sigui retornat al seu país.
