La mateixa característica que fa que els llums fluorescents emetin el seu brunzit característic podria ser la font d’energia d’una nova generació d’ordinadors més eficients que, en comptes d’emmagatzemar dades fent servir electricitat, ho facin amb camps magnètics. En un article a la revista ‘Nature Communication’, un equip liderat per investigadors de la Universitat de Michigan (Estats Units) ha anunciat el desenvolupament d’un material, fet de ferro i gal·li, el doble de magnetostrictiu i molt més barat que els utilitzats fins ara. A més de la informàtica, el material podria millorar els sensors magnètics d’ús mèdic i de seguretat.
La magnetostricció és l’efecte que causa el zumzeig dels fluorescents i els transformadors i es produeix quan la forma i el camp magnètic d’un material estan connectats, és a dir, que canviar la forma de l’objecte canvia la forma del camp magnètic. Aquest efecte és a la base d’una nova generació d’ordinadors anomenats magnetoelèctrics i que podrien fer-ho tot, dels centres de dades als telèfons mòbils, enormement més eficient, reduint gran part de les necessitats energètiques de les infraestructures informàtiques normals. Els ordinadors magnetoelèctrics fan servir camps magnètics en comptes d’electricitat per guardar els zeros i uns de les dades binàries, amb petits impulsos elèctrics que fan que s’expandeixin o es contreguin lleugerament, invertint la seva polaritat. Així, no necessiten un flux constant d’electricitat sinó només quan han de canviar d’estat. Això, però, només ho poden fer materials amb les propietats elèctriques i magnètiques connectades, i com més magnetostrictius són menys energia cal per fer la mateixa feina.
El problema, si més no fins ara, era justament aquest, que la majoria de materials magnetostrictius emprats fins ara contenien terra rara i, per tant, eren massa escassos i cars com per fer-los servir a gran escala. Ara, però, això ha canviat completament. Normalment, en una aleació de ferro i gal·li, la magnetostricció augmenta a mesura que s’afegeix gal·li fins que n’hi ha massa i comença a formar una estructura atòmica ordenada. Els investigadors, però, han aconseguit mantenir els àtoms quiets mentre afegien més gal·li, doblant-ne la proporció i augmentant deu vegades la magnetostricció. L’equip ha aconseguit fer aparells magnetoelèctrics de diversos micròmetres, minúsculs però força grans pels estàndards de la informàtica. És per això que estan treballant amb Intel per mirar d’encongir-los fins a fer-los compatibles amb el programa MESO –MagnetoElectric Spin-Orbit– que tenen en marxa i que vol dur la informàtica magnetoelèctrica al gran públic. Tot i que és possible que faltin dècades perquè això passi, els creadors d’aquest material tan prometedor ja n’han registrat la patent.
