Una eina inesperada per frenar el canvi climàtic: convertir el metà en diòxid de carboni

Desfer-se d'aquest gas d'efecte hivernacle, molt més poderós que el CO2, alentiria l'escalfament global encara que les concentracions del segon pugessin

Emissions de diòxid de carboni | Pixabay

En una proposta totalment contraintuïtiva, un equip de científics liderat per experts de la Universitat de Stanford, als Estats Units, ha proposat transformar el gas metà en diòxid de carboni com a forma de lluitar contra el canvi climàtic. Aquest canvi de gasos d’efecte hivernacle, per estrany que pugui semblar d’entrada, es podria fer a través d’un procés molt senzill i que no només podria frenar l’escalfament global sinó que, a més, també podria donar beneficis econòmics gens menyspreables. L’estudi que recull aquesta proposta sorprenent va ser publicada fa poc a la revista ‘Nature Sustainability’.

El treball explica un possible procés a través del qual convertir el metà, un gas d’efecte hivernacle molt potent, en diòxid de carboni que, tot i la seva enorme part de culpa en l’escalfament de la Terra, és molt menys perillós i deu la seva contribució a les quantitats immenses que s’alliberen cada any a l’atmosfera. Així, tot i que la idea d’emetre més CO2 sembli com a mínim una temeritat, que sigui emès en comptes de metà produiria un efecte beneficiós en la lluita contra el canvi climàtic. El primer autor de l’estudi, Rob Jackson, explica a la pàgina web de la Universitat de Stanford que “si es perfeccionés, aquesta tecnologia podria tornar l’atmosfera a concentracions preindustrials de metà i altres gasos”. És el cas de l’ozó atmosfèric, que té un efecte molt nociu per a la població, sent responsable de milers de morts, i les concentracions del qual depenen en gran mesura de les emissions de metà.

La ramaderia és una de les principals productores de metà del món | Flickr

En essència, la idea parteix de la base que hi ha moltes fonts d’emissions de metà, com ara l’agricultura i la ramaderia, que són molt difícils d’eliminar ja que formen part d’una indústria necessària i amb una importància central en l’economia de molts països. Tot i que en aquest sentit també s’han fet propostes de diversos tipus, des de demanar un canvi d’hàbits dels consumidors fins a apel·lar a la responsabilitat social corporativa, els investigadors de Stanford proposen retirar aquest gas perquè no tingui cap efecte en l’escalfament de l’atmosfera. El 2018, el metà, del qual emetem un 60% del que hi ha a l’atmosfera, va arribar a nivells que superen en un 250% els que hi havia abans de l’inici de la Revolució Industrial. Malgrat que les emissions de CO2 són molt més elevades, el metà és 84 cops més potent com a gas d’efecte hivernacle que no pas el diòxid de carboni, si més no durant les primeres dues dècades.

Així, si els plans actuals per controlar el canvi climàtic es basen en reduir les emissions de CO2 i retirar el que ja hi ha a l’atmosfera, sigui plantant arbres o a través de processos industrials. Eliminar altres gasos més potents com ara el metà, però, podria ser un complement molt important ja que té un efecte molt gran en l’escalfament global malgrat que se’n parli menys que del CO2. Així, retirar 3.200 milions de tones de metà de l’atmosfera i convertir-ho en diòxid de carboni equivaldria “només” a la quantitat de CO2 antropogènic d’uns quants mesos… però eliminaria més d’un 16% de les causes de l’escalfament global. Capturar el metà és complicat -les seves concentracions són molt baixes- però els científics afirmen que la zeolita, un material cristal·lí format d’alumini, silici i oxigen, podria servir d’esponja de metà. Un cop capturat, només caldria escalfar-lo perquè alliberés el CO2, en un procés de combustió que, fins i tot, es podria fer servir per obtenir energia.

Cimera contra el canvi climàtic a Bonn | UN Climate Change

Amb unes polítiques públiques orientades a fomentar aquest procés, a més, la retirada del metà podria esdevenir una indústria molt profitosa, ja que si el preu que es paga per emetre CO2 continua augmentant, cada tona de metà que es retira podria suposar milers d’euros en beneficis i, així, una xarxa de zeolita de la mida d’un camp de futbol podria generar milions en beneficis i, alhora, retirar un perillós gas d’efecte hivernacle de l’atmosfera. La proposta està feta, ara només cal veure si es considera viable o profitosa i si tant les empreses com els governs l’adopten com a estratègia com a complement de les polítiques de reducció d’emissions actuals.

Nou comentari