Els edificis són responsables del 50% del consum de recursos, el 40% de l’energia i el 35% del diòxid de carboni emès a tot el món, segons les xifres consensuades pel sector immobiliari. “Tenim molta feina per fer”, reconeix la degana del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Assumpció Puig. Des d’habitatges construïts amb fusta fins a edificis amb instal·lacions per carregar cotxes elèctrics, el sector immobiliari estudia com pal·liar els efectes contaminants de l’edificació.
L’aposta per la sostenibilitat també té un impacte directe en la butxaca dels ciutadans: viure en un immoble amb consum energètic nul, per exemple, estalvia fins a 3.000 euros anuals, segons dades de la consultora CBRE. “La renovació urbana és la resposta als reptes que tenim com a societat”, afegeix la degana.
A Catalunya, més del 70% dels edificis són d’abans de 1980 i no compleixen els estàndards d’aïllament ni sostenibilitat establerts per la UE. Davant d’això, el Col·legi d’Arquitectes aposta per la rehabilitació. “Qualsevol edifici rehabilitat s’ha de sotmetre a un estàndard de construcció molt exigent des del punt de vista energètic”, assegura el responsable del departament d’Energia i Sostenibilitat de la consultora CBRE, Luis Cabrera. “L’Administració hauria de fomentar i facilitar la rehabilitació dels edificis”, afegeix el director general d’Amat Immobilairis, Guifré Homedes.
Més enllà de rebaixar el consum energètic dels edificis, un altre element d’ineficiència són els materials. La fabricació de formigó armat, a partir de ciment i ferro, produeix el 8% de les emissions de CO2, segons Toni Solanas, de l’agrupació Arquitectura i Sostenibilitat del Col·legi d’Arquitectes. Una de les alternatives és la construcció amb fusta. “Nosaltres diem que el ferro és el material del segle XIX; el formigó, el del segle XX, però el material del segle XXI és la fusta”, defensa Solanas.
Barcelona acollirà el primer edifici d’oficines de l’Estat construït íntegrament amb fusta, de 4.100 metres quadrats, batejat com a WittyWood i situat al districte tecnològic del 22@. L’enginyeria de fusta actua com un “magatzem” de CO2 i, per tant, redueix considerablement les emissions. El responsable del departament d’Energia i Sostenibilitat de la consultora assegura que també cal tenir en compte la procedència del material. “Si portem fusta creuant dos continents en un container, des del punt de vista de la sostenibilitat serà discutible”, adverteix.
A més de la fusta, també existeixen materials alternatius com vidres amb tractaments especials. En paral·lel, Cabrera valora la necessitat de tenir en compte conceptes “d’arquitectura passiva”, com l’orientació dels edificis per aprofitar la llum natural, i fer servir materials de proximitat. Fins ara, l’aposta del sector per la sostenibilitat ha vingut de la mà de la qualificació dels edificis. “Les certificacions BREEAM, LEED o WELL es prenen com a punt de referència per diferenciar els edificis amb menor petjada de carboni”, explica la responsable de sostenibilitat de Cushman&Wakefield, Laura Danzig.
“Els clients ens demanen anar més enllà de la normativa”, assegura Luis Cabrera. Com a exemple, es refereix a les instal·lacions previstes per carregar els vehicles elèctrics o a la tecnologia per compartir cotxe dins d’un mateix immoble d’oficines. En aquest context, parla de “transformació” i “evolució” del sector.
De cara al futur, Danzig considera la col·laboració entre entitats públiques i privades com un element “molt important”. En aquest sentit, els bancs han donat una primera passa amb els préstecs verds, que permeten a les empreses obtenir capital amb millors condicions per finançar iniciatives amb una repercussió mediambiental.
Més enllà dels bancs, les administracions són un “pilar fonamental”, segons Cabrera. A principis de 2020 la Generalitat va començar a concedir 100 milions d’euros en préstecs per fomentar la rehabilitació dels edificis. A través de l’Institut Català de Finances, es concedirà un crèdit mínim de 30.000 euros per comunicat, amb un màxim de 20.000 euros per habitatge, a un tipus d’interès del 2% i amb un període d’amortització de quinze anys.
Quant a l’edificació, l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat els Allotjaments de Proximitat Provisionals, construïts a partir de contenidors marítims reciclats. En ser edificis industrialitzats, modulars i reaprofitables, els APROP redueixen un 58% els residus, segons dades del consistori. A més, reutilitzar contenidors marítims permet reduir un 32% les emissions de CO2. En paral·lel, el revestiment amb façana ventilada de doble pell fomenta l’eficiència energètica i la producció d’energia pròpia, per reduir al màxim el consum d’energia. Aquests edificis disposen d’una certificació energètica AA, és a dir, amb un consum d’energia fins a sis vegades menor al d’una construcció convencional.
