Dues noves infraestructures estudiaran la traça dels isòtops radiogènics i ambientals

Els laboratoris LIRA i PANTHALASSA de la UB permetran estudiar petjada química de la contaminació ambiental, traçar el cicle del carboni als oceans o millorar les eines de diagnòstic clínic

El laboratori PANTHALASSA

El laboratori PANTHALASSA | Universitat de Barcelona

Estudiar la petjada química de la contaminació ambiental des de la Revolució Industrial, traçar el cicle del carboni als oceans més profunds, millorar les eines de diagnòstic clínic o identificar casos de frau en la indústria alimentària són alguns dels àmbits d’actuació dels laboratoris LIRA i PANTHALASSA, uns equipaments de suport a la recerca únics a Catalunya ubicats en espais de la Facultat de Ciències de la Terra i dels Centres Científics i Tecnològics de la UB , respectivament. Les noves infraestructures s’han inaugurat aquest dijous 13 de de juny, a les 12.15 hores, en un acte institucional a l’Aula Magna Carmina Virgili de la Facultat de Ciències de la Terra.

El nou Laboratori d’Isòtops Radiogènics i Ambientals (LIRA) està ubicat a la tercera planta de la Facultat de Ciències de la Terra i té com a finalitat la preparació química i el processament de totes les mostres que s’hagin d’analitzar després en l’espectròmetre PANTHALASSA. «Totes les mostres han de ser purificades químicament en una sala blanca abans de fer-ne l’anàlisi isotòpica, i aquesta primera fase —que pot durar fins i tot dies— es farà als espais de LIRA», explica la professora Isabel Cacho, catedràtica del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà i reconeguda amb una distinció ICREA Acadèmia l’any 2018. El laboratori serà accessible per a tots els grups de recerca de la UB i d’altres centres o institucions interessats a aplicar aquesta metodologia en els seus treballs. LIRA s’ha finançat amb ajuts procedents del Consell Europeu de Recerca, la Universitat de Barcelona i altres projectes nacionals i donarà suport als treballs de recerca basats en l’estudi de les variacions en la composició d’isòtops ambientals i radiogènics, procedents de la desintegració d’isòtops radioactius.

El laboratori LIRA

El laboratori LIRA | Universitat de Barcelona

Tal com explica Leopoldo Pena, també professor del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà, «LIRA és una infraestructura amb un enorme potencial d’aplicació en disciplines relacionades amb les ciències de la terra, com ara l’oceanografia, la paleoceanografia, la geocronologia, la petrologia o la hidrologia». «A més —continua—, l’anàlisi d’aquests perfils isotòpics també té múltiples aplicacions en estudis sobre el medi ambient (traçadors isotòpics de contaminants), biomedicina (noves eines de diagnòstic i seguiment de malalties), farmàcia, arqueologia, fisiologia, indústria nuclear, ciències forenses, control de qualitat, etc.

PANTHALASSA, que amb el seu nom evoca el gran oceà ancestral que envoltava el supercontinent Pangea, és un espectròmetre de masses multicol·lector (MC-ICPMS Plasma 3) instal·lat als CCiTUB. Aquest equipament permet determinar les relacions isotòpiques de la majoria dels elements de la taula periòdica, amb una alta sensibilitat en les anàlisis (entre 10 i 100 parts per milió). En paraules del tècnic Eduardo Paredes (GRC Geociències Marines), «gràcies al sistema d’introducció de mostres (un dessolvatador Aridus II), es poden obtenir resultats d’alta precisió sobre quantitats traça de mostra (nanograms) i en un temps d’anàlisi d’uns trenta minuts». La mostra és introduïda en forma líquida en el dessolvatador i arriba a un plasma en què l’element és ionitzat i mostrejat. L’acció combinada d’un camp elèctric i un camp magnètic permet separar els diferents isòtops de l’element —segons la seva massa—, els quals seran detectats simultàniament en una sèrie de dispositius que ajudaran finalment a resoldre la incògnita sobre la composició isotòpica de la mostra original.

Nou comentari