Dos professors de la UdL editen una guia que recull un centenar d’espècies exòtiques de la península

Es tracta d'una obra de consulta eminentment pràctica, editada en castellà, portuguès i anglès

Els professors de la UdL, Frederic Casals i Jorge R. Sánchez, amb exemplars de la guia que han coordinat

Els professors de la UdL, Frederic Casals i Jorge R. Sánchez, amb exemplars de la guia que han coordinat | ACN

Els professors de l’ETSEA de la Universitat de Lleida (UdL) i membres de la Societat Ibèrica d’Ictiologia (SIBIC), Frederic Casals i Jorge R. Sánchez-González, han editat i coordinat la guia gràfica ‘Cuidado invasoras acuáticas’. Publicada en el marc del projecte hispà lusità de governança i comunicació ambiental de la Unió Europea ‘LifeInvasaqua’ coordinat per la Universitat de Múrcia, es tracta d’una obra de consulta eminentment pràctica, editada en castellà, portuguès i anglès que es pot descarregar de forma gratuïta a Publicacions Lifeinvasaqua. Han participat en la seva confecció 43 experts de l’estat espanyol i Portugal i s’ha presentat aquest dimecres, coincidint amb la commemoració del Dia Mundial de les Zones Humides.

Tot i que la guia inclou cent espècies de fongs, algues, plantes, invertebrats, peixos i altres invertebrats, els experts han identificat fins al moment unes 264 espècies que poden suposar un risc per als ecosistemes aquàtics de la península Ibèrica. D’aquestes, n’han detectat la presència d’un mínim de 216 i han confirmat que ja s’han establert, com a mínim, poblacions de 179 espècies. La llista, que segueix en constant augment, pot estar subestimada, assenyalen en el pròleg.

Un treballador amb les tasques de control d'espècies exòtiques invasores a les Gavarres

Un treballador amb les tasques de control d’espècies exòtiques invasores a les Gavarres | ACN

Les espècies exòtiques invasores, plantes i animals que s’introdueixen en hàbitats nous i estranys expandint-se fins a dominar la flora o fauna autòctones, estan considerades la segona causa de pèrdua de biodiversitat per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa i constitueixen un problema global que, només a la Unió Europea, causa danys per valor de més de 12.000 milions d’euros, segons dades de la UE.

Entre les espècies seleccionades a la guia s’inclouen algunes de notorietat creixent com ara el jacint d’aigua (Eichhornia crassipes), el musclo zebra (Dreissena polymorpha), el silur (Silurus glanis), el cargol poma (Pomacea spp.), el llop de riu europeu (Barbatula barbatula), la granota toro nord-americana (Lithobates catesbeianus), la tortuga de petxina tova xinesa (Pelodiscus sinensis) o la coneguda com a pesta d’aigua (Elodea canadensis).

Un exemplar de cranc aranya, una altra espècie invasora que s'ha trobat al litoral de Sant Feliu de Guíxols

Un exemplar de cranc aranya, una altra espècie invasora que s’ha trobat al litoral de Sant Feliu de Guíxols | ACN

Cadascuna de les espècies es ressenya en una fitxa que inclou una foto, una descripció, l’ecologia i el seu hàbitat, la seua distribució original i les zones on s’assenta a la península Ibèrica, les vies de penetració i vectors d’expansió (dispersió, mascotes, ornamentació, entre d’altres), així com els impactes que provoca (a l’ecosistema o en la transmissió de malalties), a més de consideracions legals com ara la seua inclusió o no en el Catàleg d’espècies exòtiques invasores (EEI) o en la Llista d’EEI preocupants per a la UE.

Els coordinadors de la guia insisteixen en la importància de conèixer per prevenir i així intentar mitigar entre tots aquest problema. “Cal conscienciar la població i influir en totes les normatives per tal de conèixer les actuacions a nivell polític o administratiu sobre la problemàtica”, assenyala Casals.

Nou comentari