Un grup de dirigents i experts de tot el món, encapçalats per Audrey Azoulay, directora general de la UNESCO, han volgut recordar que “la nostra supervivència” com a espècie depèn directament de que “tractem la natura amb més respecte”. En un article conjunt fet públic per la cadena nord-americana CNN, Azoulay, acompanyada, entre d’altres, de l’etòloga Jane Goodall; l’exministre francès d’Ecologia, Nicolas Hulot; l’enviada especial de la UNESCO per a la Ciència, la princesa Sumaya de Jordània, o el director del Panell Internacional pel Canvi Climàtic, Hoesung Lee, han volgut recordar com les “crisis intersectades i que escalen” arreu del món, com el canvi climàtic, el col·lapse de la biodiversitat, la pèrdua de salut dels oceans i l’esgotament dels recursos naturals “demostren clarament que no podem seguir pel mateix camí”. La relació tradicional amb la natura, “basada en la dominació i l’explotació”, l’ha posat al límit de la destrucció i això, sentencien, “no pot continuar”.
Citant el poeta i novel·lista francès Víctor Hugo, aquest grup d’experts i dirigents diu que “és trist pensar que la natura parla i la humanitat no escolta”, especialment davant de les evidències científiques que cal “un capgirament total de la nostra relació amb la natura i la biodiversitat” del qual depèn “el benestar de la humanitat” a més del de moltíssimes altres espècies. És per això, diuen, que “el moment d’actuar és ara”, començant per aturar la destrucció dels boscos i continuant per impedir la desaparició de les capes de gel del planeta i l’escalfament dels oceans, tots ells objectius molt complexos i que “requereixen compromisos polítics globals i una acció global coordinada i valenta”. En aquest sentit, recorden, alguns països estan negociant, en el marc de la Convenció sobre Diversitat Biològica, per protegir el 30% de la superfície del planeta el 2030. També recorden que, per aconseguir això, les 714 Reserves de la Biosfera, 161 Geoparcs Globals i 252 espais naturals Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO podrien ser un bon model per a com conservar aquesta superfície.
Amb això, però, consideren que no n’hi hauria prou, i també demanen “un canvi profund en els nostres patrons de producció i consum” per no continuar “destruint la natura per generar PIB” i el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU de manera “innovadora i imaginativa”, dissenyant alternatives que puguin “promoure les condicions d’una relació respectuosa entre els humans i la natura”. En això, recorden, els pobles indígenes del món ens podrien ensenyar moltes coses, ja que sempre han viscut immersos en ella sense destruir-la. “El seu coneixement tradicional únic”, apunten, és “un repositori de solucions per a la protecció dels nostres ecosistemes”. L’educació, diuen, també és molt important, i demanen la incorporació de l’educació ambiental als currículums escolars i a l formació del professorat per aconseguir, en el futur, que “el 100% de la població mundial assumeixi la seva responsabilitat en la salut del nostre planeta”. Si no és així, conclouen, n’hauran de “patir les conseqüències”.
