Aquesta setmana Madrid acull la cimera COP25, el principal fòrum global centrat en l’emergència climàtica. Milers de científics, empresaris, representants institucionals, organitzacions no governamentals i governs de tot el món es reuneixen a la capital espanyola per aconseguir l’estabilització de les concentracions de gasos d’efecte hivernacle. A la cimera es negociaran compromisos polítics a nivell internacional, com l’Acord de París de 2015, que es va adoptar a la COP21 després d’anys d’intenses negociacions. Aquest dijous, SciTech DiploHub, la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia i el Ministeri per a la Transició Ecològica van organitzar la sessió Diplomàcia Científica per a un Futur Sostenible per reflexionar sobre les oportunitats que ofereix aquesta nova dimensió de la diplomàcia en la lluita contra el canvi climàtic.
Van participar a la jornada una nodrida representació d’ambaixadors (Suïssa, Israel, Bielorússia, el Pakistan, Haití i Guinea), organitzacions internacionals, alcaldes i assessors científics de governs nacionals. La COP25 exemplifica el nou paradigma de la diplomàcia científica i obre una nova finestra d’oportunitat en una era marcada per la polarització i la incertesa. Segons el Dr. Lorenzo Melchor de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia, «la ciència afavoreix les relacions internacionals, permetent als països erigir-se com actors geopolítics influents i compromesos amb els grans reptes compartits. Això té un valor incalculable en termes de ‘soft power’, amplificant la nostra veu en les relacions internacionals».
SciTech DiploHub és una iniciativa impulsada per l’ecosistema de el coneixement i innovació barceloní per convertir Barcelona en la primera ciutat del món amb una diplomàcia científica. Al novembre de 2018, tots els rectors de les seves universitats, directors de centres de recerca, exalcaldes, CEO de startups, directors de think tanks, organitzacions empresarials, i els principals investigadors a Barcelona i a l’estranger van decidir mobilitzar el capital científic de la ciutat a favor d’una estratègia global. En paraules d’Alexis Roig, director general de SciTech DiploHub i Professor a la Universitat de Xangai «científics i emprenedors ja estan generant coneixement i desenvolupant solucions tecnològiques punteres per fer front a l’emergència climàtica. Hem de potenciar, visibilitzar i connectar aquests actius amb els alts nivells de decisió política, l’acció diplomàtica i la cooperació internacional. Aquest és el paper de la diplomàcia científica».
Roig ha explicat com universitats, centres de recerca i empreses tecnològiques de Barcelona estan contribuint a l’acció climàtica i teixint aliances amb els seus anàlegs internacionals. A tall d’exemple, el Centre Nacional de Supercomputació està desenvolupant una eina que permetrà oferir pronòstics meteorològics a llarg termini, permetent anticipar fenòmens extrems i gestionar millor els protocols de protecció civil. D’altra banda, des de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries desenvolupen tecnologies que optimitzen les aportacions de matèria inorgànica (sediments) i orgànica (matèria vegetal) al delta de l’Ebre per reduir l’erosió costanera i millorar la qualitat de l’aigua. A l’Institut de Salut Global de Barcelona estudien l’efecte del canvi climàtic sobre la propagació de malalties infeccioses com la malària, el dengue o el Zika. També les startups privades estan abanderant la transició a un futur més sostenible. És el cas de Venvirotech Biotechnology, una empresa que converteix residus orgànics en bioplàstics.
Els representants dels diversos països i ciutats presents a la sessió han coincidit en el potencial de la ciència i la tecnologia per millorar la cooperació internacional i han ressaltat el paper de Barcelona en el lideratge d’aquest nou paradigma. La diplomàcia científica ha arribat per quedar-se i demana un paper protagonista en la lluita contra el canvi climàtic.
