El 4 d’octubre és el Dia Mundial dels Animals, i l’organització ecologista Greenpeace aprofita l’ocasió per alertar que la construcció desmesurada a les costes mediterrànies està amenaçant la supervivència de cinc espècies que ja es troben “en perill crític” segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura. El seu estudi “Animals desnonats de la costa per la totxana”, que ha estat elaborat pels ecologistes en col·laboració amb l’Observatori de la Sostenibilitat”, destaquen la vulnerabilitat de tortuga d’estany, la fotja banyuda, el xerxet marbrenc, el bitó comú i la guatlla pintada andalusa, espècies de gran valor ecològic a la costa mediterrània.
Segons el treball, entre 2005 i 2014 el risc de supervivència d’aquestes costaneres ha augmentat a causa de la destrucció dels seus hàbitats naturals, les maresmes i aiguamolls costaners. Greenpeace denuncia que, durant els darrers trenta anys, en què ha estat en vigor l’actual Llei de Costes, la superfície urbanitzada a la costa de l’estat espanyol s’ha duplicat i actualment ocupa un 13% del litoral mentre, a l’interior, només suposa un 2%.
Paloma Nuche, responsable de la campanya de costes de l’organització, explica que “el litoral ha experimentat una expansió desmesurada de superfícies artificials: habitatges, urbanitzacions, hotels i infraestructures portuàries, aeroportuàries, ferroviàries i de trànsit rodat. L’urbanització salvatge ha desplegat tota la seva agressivitat a la costa i ha impactat especialment les maresmes i aiguamolls, un dels ecosistemes costaners més crítics”.
Les costes de l’Estat són l’hàbitat d’un total de 170 espècies i subespècies de vertebrats terrestres que estan incloses en alguna de les categories d’amenaça de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura. Segons la seva categoria, n’hi ha 14 en perill crític, 39 en perill, 59 vulnerables i 58 en situació gairebé amenaçada. Només a les zones humides costaneres, les espècies i subespècies amenaçades són 41. Segons la Convenció de Ramsar, l’espanyol és el tercer estat on la protecció de les zones humides és més important i, tot i això, es troben seriosament amenaçats.
El 2009, SEO/Birdlife ja va advertir que més de la meitat d’aquestes zones s’havien perdut, a més del 68% de les llacunes d’aigua dolça i el 58% de les zones humides costaneres. Segons el darrer estudi, entre 2005 i 2015 les zones humides situades als primers 10 quilòmetres de la costa han patit una regressió en superfície de 1.157 hectàrees a tot l’Estat, una reducció d’un 1,3%. Aquesta dada, que remarca el seu retrocés, és especialmen greu si es té en compte l’escassedat d’aquests ecosistemes, que només són un 2,3% de la costa de tot l’Estat, la seva importància natural i el seu paper en el desenvolupament econòmic i social de la zona.
Les zones humides proporcionen un gran nombre de béns i serveis ambientals: participen al cicle de l’aigua i són molt rics en nutrients per alimentar la gran cadena alimentària que hi viu, que inclou de petits crustacis a aus migratòries importants. Les plantes que els habiten, a més, estabilitzen el sòl, protegint-lo de les marees i les onades i són un mosaic de paisatges que donen cabuda a un gran nombre d’espècies animals que els trien per reproduir-s’hi.
