A finals de 2017, les Nacions Unides van aprovar una proposta feta per Eslovènia i, reconeixent el paper de les abelles i altres pol·linitzadors en el bon funcionament de molts ecosistemes de tot el món, van declarar el 20 de maig Dia Mundial de les Abelles. Així doncs, enguany és el segon cop que se celebra, i es fa en un moment crític i on la supervivència d’aquests insectes està més amenaçada que mai. Tant elles com altres pol·linitzadors estan sent molt afectats per les activitats de l’ésser humà, fins al punt que es considera que moltes espècies van camí de l’extinció. Una de les espècies més afectades és, precisament, l’abella de la mel, considerada el pol·linitzador més estès al món i que produeix uns 1,6 milions de tones de mel cada any.
Les abelles, aquests petits insectes eusocials que viuen en eixams, són una peça fonamental en la conservació de la biodiversitat a causa del seu paper en el procés de pol·linització de moltes espècies de plantes i flors. A més, la seva domesticació per part dels humans, que va tenir lloc fa uns 9.000 anys, ha permès aprofitar-ne la mel i la cera i els va convertir en un element de gran importància en moltíssimes cultures. Els estudis que s’han fet sobre elles, a més, han permès fer descobriments sorprenents sobre el seu comportament i les seves capacitats. D’entre els recents, en destaca un que va fer notar que les abelles es queden en silenci quan hi ha un eclipsi total de sol i, el més sorprenent de tots, un experiment que va demostrar que no només són capaces de sumar i restar sinó que, a més, comprenen el concepte del zero.
El seu retrocés a tot el món es deu a factors prou coneguts com els canvis en els usos del sòl, la multiplicació de les pràctiques agrícoles extensives, l’ús de pesticides, l’impacte d’espècies exòtiques invasores, les malalties i les plagues i el canvi climàtic. El problema és tan greu que, a Europa, els informes sobre biodiversitat fa temps que alerten del perill que corren les abelles entre molts altres insectes, les poblacions dels quals s’han reduit un 80%. La desaparició de les abelles, a més, juntament amb la d’altres espècies d’insectes, podria tenir efectes inesperats i potencialment devastadors en el futur de la Humanitat: d’una banda, la desaparició dels pol·linitzadors, entre els quals hi ha les abelles, és un dels elements que pot posar en perill la seguretat alimentària del futur. De l’altra, la desaparició d’alguns insectes podria provocar una explosió en les poblacions d’altres espècies que podrien convertir-se en vertaderes plagues, com ara alguns tipus de mosca o les paneroles.
Tot i que, si més no al nostre continent, s’estan fent algunes passes importants per mirar de salvar les abelles, com ara la prohibició de l’ús d’insecticides neonicotinoides per part de la Comissió Europea, la feina que tenim per davant és ingent. D’una banda hi ha, és clar, la reducció de l’ús de pesticides i tenir molta cura en la seva aplicació per evitar que es dispersin. A més, però, també cal augmenta la recerca en formes alternatives de control de plagues i afavorir que agricultors, científics, indústria, comunitats i població en general tinguessin més informació i compartissin els seus coneixements sobre les abelles per tenir-ne tanta cura com sigui possible. Això inclou la millora de la seva cria, amb més atenció al control de patògens i una millora de les normatives que regulen els seus usos comercials.
