Al Pol Sud de la Lluna, sota l’enorme conca Aitken, el cràter més gran de tot el Sistema Solar, hi podria haver una enorme massa misteriosa d’origen incert i que, segons un equip de la Universitat Baylor (Texas, Estats Units) podria contenir restes de l’enorme asteroide que va impactar contra el nostre satèl·lit, deixant una marca que ocupa gairebé una quarta part de la seva circumferència, amb aproximadament 2.300 quilòmetres de diàmetre.
L’estudi que recull aquesta hipòtesi, publicat a la revista ‘Geophysical Research Letters’, es va fer gràcies a l’anàlisi de dades de naus espacials de la NASA. Combinades amb la informació sobre topografia lunar del Lunar Reconnaissance Orbiter, els científics van descobrir una gran quantitat de massa amagada centenars de quilòmetres sota la conca Aitken, i una de les possibles explicacions és que el metall procedent de l’asteroide que la va formar continuï incrustat al mantell de la Lluna. La densitat d’aquesta masssa està enfonsant el cràter més de 800 metre i les simulacions d’impacte indiquen que seria possible que el nucli de ferro i níquel d’aquella enorme roca, d’uns 170 quilòmetres de diàmetre, hagués quedat dispersada per mantell superior del satèl·lit.
Hi ha altres possibilitats per explicar l’origen d’aquesta massa, però, com que siguin una gran concentració d’òxids densos relacionats amb una etapa tardana de la solidificació de l’oceà de magma que cobria la Lluna fa milers de milions d’anys. Els responsables de la troballa, però, s’inclinen més per la hipòtesi de l’impacte. Situada a la cara oculta de la Lluna, la conca Aitken no només és el cràter més gran del Sistema Solar sinó, també, una de les millors oportunitats per estudiar els efectes d’impactes catastròfics i dels processos que van formar els planetes i llunes rocoses que coneixem a dia d’avui.
