Gràcies a la col·laboració internacional i a les dades del telescopi NICER de la NASA, que observa l’espai des de l’Estació Espacial Internacional, s’han pogut detectar grans augments de les emissions de raigs X acompanyant els polsos d’ones de ràdio que provenen del centre de la nebulosa del Cranc. Això indica que aquests feixos d’ones de ràdio, en realitat, duen moltíssima més energia del que es pensava fins ara.
Al centre de la nebulosa hi ha el que es coneix com a pulsar, un tipus d’estrella de neutrons –el petit i enormement dens nucli d’una estrella que va esclatar– que gira a gran velocitat, fins a dotzenes de revolucions per minut, i que té un camp magnètic que alimenta feixos d’ones de ràdio, llum visible, raigs X i raigs gamma. Si algun d’aquests feixos arriba a la Terra, es pot detectar la seva emissió polsant i saber que, al seu origen, hi ha un objecte d’aquest tipus.
D’entre els més de 2.800 pulsars que es coneixen, però, només n’hi ha uns quants que emetin polsos de ràdio gegants, que poden ser centenars o milers de vegades més potents que els habituals, i un dels quals és precisament el pulsar de la nebulosa del Cranc, situat a uns 6.500 anys-llum de distància i que es va formar després d’una supernova la llum de la qual va arribar a la Terra el juliol de l’any 1054, tal com van recollir els astrònoms xinesos.
En aquest darrer estudi, els científics van analitzar el volum més gran de dades de raigs X i ones de ràdio simultanis que mai s’han recollit sobre un pulsar: 3,7 milions de rotacions i uns 26.000 polsos de ràdio gegants. Així, gràcies a tota aquesta informació, es va poder veure que durant els polsos gegants hi havia un augment d’un 4% en l’emissió de raigs X, molt semblant a l’augment del 3% en l’emissió de llum visible que es va descobrir el 2003.
Aquests pics en les emissions indiquen que aquests polsos podrien ser una manifestació de processos subjacents en el pulsar que acaben produint emissions a través de tot l’espectre electromagnètic, de la ràdio als raigs X, i com que aquests darrers duen moltíssima més energia que les ones de ràdio, fins i tot un augment tan petit com el detectat, de només el 4%, suposa una gran quantitat d’energia més. De fet, segons els darrers càlculs, podria ser que l’energia alliberada per un pols de ràdio gegant fos entre dotzenes i centenars de vegades més gran del que es pensava fins ara.
