L’envelliment de la població humana i la pujada de l’esperança de vida, especialment a Occident, ha convertit la malaltia d’Alzheimer en un problema cada dia més present a la nostra societat, juntament amb altres demències associades a l’edat. En aquest sentit, al Centre de Recerca de l’Hospital Maisonneuve-Rosemont, a Mont-real (Quebec), el biòleg molecular Gilbert Berner ha descobert una nova funció del gen BMI1. Si fins ara se sabia que una de les seves funcions era frenar l’envelliment cerebral, la seva darrera investigació, publicada a la revista ‘Nature Communications’, explica com aquest gen –la seva expressió, més concretament– impedeix que l’ADN de les neurones es desorganitzi d’una manera concreta, formant el que s’anomenen estructures G4, que és present als cervells de les persones que pateixen la malaltia però que, en canvi, no succeeix a les persones grans sanes.
En un comunicat fet públic per la Universitat de Mont-real, Bernier explica que aquest descobriment “s’afegeix al nostre coneixement dels mecanismes fonamentals que condueixen a l’Alzheimer”, una malaltia per a la cual, recorda, “encara no hi ha cura”. Tot i això, conclou, “qualsevol avenç en el camp duu esperança a tota la gent que la pateix i a les seves famílies”. El doctor Bernier fa temps que estudia l’Alzheimer i el paper del gen BMI1 en particular i, durant els darrers temps, ha demostrat que la seva expressió és particularment petita en les persones que pateixen la malaltia i que, en cultius de neurones al laboratori i en experiments en ratolins, inhibir el seu funcionament fa que comencin a aparèixer tots els marcadors patològics associats a aquest mal.
