La sonda Mars Express de l’Agència Espacial Europea ha confirmat un augment en les emissions de metà provinents de la superfície de Mart que havia estat mesurat per primer cop pel vehicle Curiosity de la NASA, segons ha explicat la mateixa ESA en un comunicat a la seva pàgina web.
L’origen d’aquest metà, però, continua sent un misteri, i podria ser originat tant per organismes vius com per processos geològic. Com que el gas triga molt poc a desaparèixer a l’atmosfera marciana, però, el fet que s’hagi detectat indica que ha estat alliberat fa poc temps. La detecció d’aquest augment del volum de metà a la superfície del planeta ha estat explicat en més detall a la revista ‘Nature Geoscience’.
Marco Giuranna, un dels científics que opera i analitza les dades sobre la composició de l’atmosfera del planeta roig que envia la sonda Mars Express, ha recordat que “en general no detectàvem gens de metà, excepte una detecció d’unes 15 parts per bilió de metà a l’atmosfera, que va resultar ser del dia després que el Curiosity informés d’un augment d’unes 6 parts per bilió”.
“Tot i que parts per bilió, en general, vol dir una quantitat petita”, explica Giuranna, “és bastant destacable per a Mart -la mesura correspon a una mitjana de 46 tones de metà que eren presents en una àrea de 49.000 quilòmetres quadrats”. En el moment d’aquella primera detecció, es va pensar que el metà provenia del nord d’on es trobava el Curiosity, per la direcció del vent, i que l’alliberament de gas podia provenir del cràter Gale, on va aterrar la nau.
L’origen d’aquest metà pot ser divers. Un d’ells són organismes microscòpics vius, tant si són vius actualment -cosa que suposaria un descobriment sense precedents- com si va ser produit per éssers vius fa molt de temps i, després d’haver quedat atrapat al gel, ha acabat sent alliberat a l’atmosfera pel desglaç. També hi ha, però, processos geològics que poden alliberar metà sense que calgui la intervenció de cap organisme viu, com ara la serpentinització, que se sap que també té lloc a Encèlad, una de les llunes de Saturn.
Sigui com sigui, Marco Giuranna no creu que les emissions vinguin del cràter Gale, ja que van examinar la regió durant força temps buscant esquerdes o camps on el gas hagués pogut sortir a la superfície de la mateixa manera com passa a la Terra. Giuseppe Etiope, de l’Institut Nacional de Geofísica i Vulcanologia de Roma (Itàlia), explica com van “identificar falles tectòniques que es podrien estendre per sota d’una regió que es pensa que té gel superficial. Com que el permafrost és perfecte per segellar metà, podria ser que el gel d’allà n’hagués atrapat i l’alliberés esporàdicament al llarg de les falles que trenquen el gel”. De moment, i fins que no s’estudiï amb més detall, totes les possibilitats continuen obertes.
