El Parc Natural de l’Alt Pirineu ha confirmat la presència d’una espècie de molsa mai detectada abans en aquest espai natural protegit. Es tracta de la Buxbaumia aphylla, una planta protegida molt lligada a la conservació dels boscos madurs i fusta morta. La troballa ha estat possible gràcies a un estudi de seguiment de briòfits encarregat pel parc a Miquel Jover, investigador del Grup de Flora i Vegetació de la Universitat de Girona.
El Parc Natural de l’Alt Pirineu es converteix, així, en el quart indret a tota la península Ibèrica amb presència d’aquesta molsa protegida. Els altres són el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, i la vall d’Espot. La població detectada a l’Alt Pirineu és de dimensions reduïdes, i només s’ha trobat sobre 5 troncs situats en una àrea d’aproximadament de 100 m2 a la Vall Ferrera.
Conservar la biodiversitat
Amb l’objectiu d’avaluar l’estat de conservació de la biodiversitat a dins del seu àmbit, l’any 2019 el Parc Natural de l’Alt Pirineu ha encarregat un treball d’avaluació de l’estat de conservació de dues espècies de briòfits: Orthotrichum rogeri i Buxbaumia viridis. La segona també està inclosa al Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya com a vulnerable (Decret 172/2008).
El treball, que ha permès aquestes troballes al voltant de la presència de briòfits al parc, plantes generalment de mida petita i terrestres, pròpies sobretot d’indrets humits i poc assolellats, com les molses, ha servit per definir la distribució d’ambdues espècies al parc, determinar la mida de les seves poblacions, descobrir els factors que poden suposar una amenaça i proposar mesures de conservació.
En aquest marc, la Buxbaumia viridis s’ha trobat en 10 localitats diferents, des dels sectors més meridionals del parc natural fins als límits amb el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Així, l’estudi ha constatat un increment de la distribució coneguda fins ara d’aquesta planta al parc en 6 localitats noves. Aquesta espècie creix sobre fusta morta en avançat estat de descomposició i amb bona capacitat per retenir la humitat, i per aquest motiu, sovint s’ha considerat indicadora de boscos madurs, principalment avetoses i pinedes de pi negre.
Pel que fa a l’altra espècie objecte de l’estudi, no s’ha pogut confirmar la presència d’Orthotrichum rogeri dins l’espai protegit, tal i com se sospitava abans de començar l’estudi.
La conservació d’aquestes dues espècies protegides va molt lligada a la preservació dels boscos on viu. Una explotació forestal intensiva suposaria un perjudici al manteniment de les seves subpoblacions, ja que reduiria la quantitat de fusta morta del sòl i incrementaria la insolació que arriba al sotabosc, per l’aclarida de la coberta arbòria.
Per aquest motiu, l’estudi recomana evitar l’explotació forestal en els rodals on s’hagi detectat alguna de les espècies (especialment en el cas de Buxbaumia aphylla), establint un perímetre de seguretat, o realitzant un aprofitament forestal de baixa intensitat que no suposi una gran modificació de l’ambient forestal ni una reducció en la quantitat de fusta morta. Això és especialment important en els boscos situats en indrets menys plujosos, ja que una ombra densa facilita el manteniment de la humitat dels troncs, alentint el seu assecament.
