“Si els coses continuen com van, sense limitacions a les emissions humanes, a finals del segle XXI les temperatures hauran pujat entre tres i quatre graus i això implica molts canvis a molts llocs”. D’aquest perill adverteix Jerónimo López, president del Comitè Espanyol al Comitè Científic d’Investigació de l’Antàrtida. L’expert, amb més de cent cinquanta publicacions científiques sobre les zones polars ha participat a la darrera entrega de l’Aula de la Ciència, un cicle organitzat per la Universitat d’Alacant i que, aquesta vegada, s’ha centrat en l’impacte en el clima de l’acció humana.
López recorda que aquest fenomen és molt complet i explica que els pols seran molt importants per determinar-ne l’evolució. Els compara amb un semàfor del gran d’escalfament i el color que deu marcar és el vermell perquè aquest “ja és superior al d’altres zones de la Terra”. Les zones que s’han escalfat més del nostre planeta són les polars, com la península Antàrtica, Alaska, el Canadà o Sibèria, que van per davant del conjunt del planeta. D’aquí ve que López rebutgi el concepte d’escalfament global com una cosa uniforme, ja que hi ha àrees on és més intens que a d’altres. El desglaç a zones tradicionalment cobertes suposa un altre perill afegit, no només per les glaceres que es fonen a l’aigua sinó també pel gel al sòl, l’anomenat permafrost, “per la qual cosa les conseqüències són més profundes”. En desaparèixer, el microorganismes que hi ha es reactiven i emeten més gasos, provocant més escalfament. El gel que acaba als oceans també afecta les mateixes corrents marines i això condiciona el clima del planeta, recorda López: “això apunta a que siguin més freqüents els esdeveniments catastròfics inesperats i difícils de predir en algunes zones”, conclou.
Article publicat originalment a iambiente.
