Els investigadors busquen un fàrmac que permeti frenar els efectes del Parkinson, la segona malaltia neurodegenerativa més freqüent després de l’Alzheimer, amb més de 300.000 malalts a l’Estat espanyol. I hi ha participació catalana a través de la Universitat Oberta de Catalunya. L’equip liderat per Jaume Kulisevsky, professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, està integrat en un grup de científics de l’Hospital de Sant Pau, que desenvolupa dues línies de recerca enfocades a millorar la qualitat de vida dels malalts i alleugerir els trastorns cognitius que provoca la malaltia. D’una banda, desenvolupen un nou fàrmac i, de l’altra, impulsen un assaig amb pacients emprant l’estimulació magnètica transcranial, que ha d’aconseguir millores importants en aspectes cognitius com la memòria.
La UOC, en col·laboració amb el CIBERNED de l’Hospital Carlos III de Madrid, desenvolupa un fàrmac que podria aturar aquests símptomes, que són els que provoquen més estrès al cuidador i al malalt. El fàrmac podria estar enllestit per a començar la fase experimental cap a final del 2017. D’altra banda, investigadors de la UOC i de l’Hospital de Sant Pau avaluen si l’estimulació magnètica cranial millora les capacitats motores i els símptomes cognitius i neuropsiquiàtrics associats amb la malaltia. Fins ara, aquesta tècnica s’ha aplicat principalment a malalts amb depressió.
Ara els investigadors han decidit utilitzar-la de manera pionera en malalties com l’Alzheimer i el Parkinson, per tal d’intentar que les persones que les pateixen millorin la qualitat de vida i puguin viure més anys en millors condicions. Es preveu que la fase d’assaig de l’estudi comenci l’últim trimestre d’aquest any. De moment, l’equip d’investigació ha definit l’escala que permet mesurar l’impacte de la malaltia en la capacitat cognitiva del malalt. Diversos laboratoris internacionals ja la fan servir com a guia.
El Parkinson és una malaltia neurodegenerativa relacionada sobretot amb l’edat. En el seu procés, elimina progressivament una sèrie de grups neuronals. Quan aquestes neurones moren, generen tremolor, lentitud o rigidesa i tenen també conseqüències en la memòria i en altres aspectes que afecten el raciocini. No és una malaltia mortal però té una incidència alta: cada any, es diagnostiquen 18 casos per cada 100.000 persones i la ràtio augmenta a partir de 40 anys fins al punt que el 30% de la població de més de vuitanta anys té Parkinson. I en aquest sentit, com assenyala Jaume Kulisevsky, la millora de la qualitat de vida de les persones afectades depèn de la diagnosi precoç: “Quan la malaltia dóna la cara amb les primeres manifestacions de tremolors o falta de memòria ja ha eliminat la meitat de les neurones afectades”.
