Investigadors del Clínic-IDIBAPS i la Universitat de Pàdua (Itàlia) han desenvolupat un biomarcador anomenat HER2DX, que prediu el pronòstic de les pacients amb càncer de mama HER2+ en estadis precoços. Es tracta de la primera eina que integra dades clíniques de la pacient amb dades genòmiques i patològiques del tumor. El càncer de mama HER2+ representa el 20% dels tumors de mama. En una fase primerenca, el tractament local, la quimioteràpia i el tractament amb trastuzumab durant un any han demostrat grans beneficis a llarg termini pel que fa a la supervivència. Tot i això, entre un 20 i un 30% de les pacients acaba presentant malaltia avançada durant el seguiment. L’estudi s’ha publicat a la revista ‘Lancet Oncology’ i l’ha coordinat el cap del Servei d’Oncologia Mèdica del Clínic Aleix Prat, i el catedràtic del Departament de Cirurgia, Oncologia i Gastroenterologia de la Universitat de Pàdua, Pierfranco Conte.
En els darrers anys s’han incorporat noves estratègies terapèutiques per escalar la teràpia sistèmica en estadis primerencs, com la introducció dels nous fàrmacs anti-HER2 pertuzumab, el T-DM1 i el neratinib. Prat ha apuntat que en el moment del diagnòstic no disposen d’eines per conèixer qui es pot curar amb quimioteràpia i trastuzumab i qui desenvoluparà malaltia avançada i això fa que s’estigui “sobretractant i infratractant moltes pacients”. Des de fa 5 anys, la línia de recerca del laboratori d’aquest investigador ha permès descriure la heterogeneïtat biològica de la malaltia HER2+ i identificar diferents grups moleculars amb diferents sensibilitats als tractaments. “La pregunta que ens vam fer ara era com podíem utilitzar tot aquest coneixement per tenir un impacte en la pràctica clínica”, ha afirmat.
A través de la integració de múltiples dades de 702 pacients seguides durant molts anys, han trobat una eina innovadora “que prediu supervivència per tal d’individualitzar el tractament en cada pacient”. Es tracta d’un nou biomarcador que combina 17 variables clíniques, patològiques i genòmiques
De les 702 pacients, 435 havien participat en un estudi de fase 3 que va analitzar l’eficàcia de la quimioteràpia seguida de 3 o 12 mesos de trastuzumab. Es van recollir les dades clíniques i del tumor de les pacients i, al laboratori de l’IDIBAPS, es va fer l’anàlisi genòmic. Gràcies a la utilització d’eines bioinformàtiques complexes, els investigadors han creat un biomarcador pronòstic multi-dimensional basat en 17 variables clíniques, patològiques i genòmiques. El biomarcador es va validar en 267 pacients que van participar en quatre estudis, inclòs l’estudi de fase 2 PAMELA del grup cooperatiu Solti. Es va veure que HER2DX té la capacitat d’identificar una proporció important de pacients amb malaltia HER2+ primerenca que no necessitarien teràpies addicionals més enllà del tractament estàndard, i un grup de pacients que tenen un risc elevat de presentar una recidiva durant el seguiment i necessitaran més tractaments de l’habitual. Els investigadors han apuntat que futurs estudis establiran altres capacitats de HER2DX com, per exemple, ajudar a desescalar el tractament estàndard actual. Un exemple concret seria poder retallar la durada de trastuzumab (actualment un any) o la quantitat de quimioteràpia necessària o, fins i tot, identificar pacients que no els hi caldrà la quimioteràpia. “Les implicacions que pot tenir la implementació de HER2DX son enormes per a les pacients i també en altres nivells, com ajudar a millorar la racionalització dels recursos. A més, aquests tipus de biomarcadors, basats en múltiples variables, poden tenir aplicacions en d’altres
