El descobriment d’exoplanetes rocosos orbitant les zones habitables d’algunes de les estrelles més properes a nosaltres va suposar un gran pas en la cerca de vida extraterrestre. Després, però, la constatació que aquests planetes sovint es troben sotmesos a nivells de radiació altíssims va fer esvair aquestes esperances gairebé per complet. És el cas, per exemple, de Pròxima b, que es troba només a 4,24 anys-llum de nosaltres. Segons sembla rep, aproximadament, 250 vegades més raigs X que la Terra, i una quantitat de raigs ultraviolats que serien mortals per a qualsevol humà. Segons els investigadors de la Universitat Cornell (Estats Units) Lisa Kaltenegger i Jack O’Malley-James, però, això no vol dir que la vida no hi pugui existir… i nosaltres en som una prova perfecta.
Kaltenegger, directora de l’Institut Carl Sagan de la universitat, i O’Malley James, que hi treballa com a investigador associat, han publicat un article a la revista ‘Monthly Notices of the Royal Astronomical Society’ on recorden que, a la Terra primigènia on van aparèixer i es van desenvolupar les primeres formes de vida, els nivells de raigs ultraviolats que bombardejaven el nostre planeta eren encara més alts que els de Pròxima b i tot i així, alguns organismes van néixer i van prosperar.
Segons afirmen els dos investigadors, això podria estar passant, ara mateix, a qualsevol exoplaneta proper com, per exemple, els quatre més propers que hi ha a la zona habitable dels seus astres: Pròxima b, TRAPPIST-1e, Ross-128b i LHS-1140b. Tots aquests planetes orbiten petites nanes vermelles que emeten grans flamarades de manera periòdica, irradiant les seves superfícies amb raigs ultraviolats d’alta energia, que se sap que són un gran perill per als organismes biològics i que, fins i tot, poden erosionar molt l’atmosfera d’un planeta.
Els científics de Cornell van provar diverses composicions atmosfèriques, algunes semblants a les de la Terra d’avui a altres “erosionades” o amb molt poc ozó que protegeixi la superfície dels raigs ultraviolats, i les van comparar amb els models existents de l’atmosfera terrestre de fa 4.000 milions d’anys. El resultat va ser sorprenent: els nivell de radiació que reben els exoplanetes més propers a nosaltres són, de fet, significativament més baixos que els que rebia la Terra durant les primeres passes de la vida. I si al nostre planeta, d’alguna manera, la vida va sobreviure i prosperar, a qualsevol d’aquests altres indrets ho podria estar fent en aquests precisos instants.
1 
